La formació litúrgica del Poble de Déu

El Papa Francesc, el 29 de juny d’aquest any, ens va regalar la bella i profunda Carta apostòlica Desiderio Desideravi sobre la formació litúrgica del Poble de Déu amb la qual vol “invitar tota l’Església a redescobrir, custodiar i viure la veritat i la força de la celebració cristiana” i demana que “s’ajudi el Poble sant de Déu a beure de la font principal de l’espiritualitat cristiana, redescobrint els principis que expressa la Constitució sobre litúrgia del Concili Vaticà II”. Demana, també, abandonar les polèmiques per escoltar el que l’Esperit diu a l’Església, mantenint la comunió i l’admiració per la bellesa de la litúrgia, sota la mirada de Maria.

En el número 16 d’aquesta Carta, el Sant Pare ens anima a redescobrir el sentit teològic profund de la litúrgia i la seva importància dins la vida de l’Església, convidant-nos a tots a aprofundir en la formació litúrgica. Un aspecte que hauríem de tenir especialment en compte és que la litúrgia i la celebració de l’Eucaristia no és un èxit nostre ni un fruit dels nostres desitjos, sinó el do de la Pasqua del Senyor que, quan l’acceptem amb docilitat, transforma la nostra existència: “No s’entra al Cenacle si no és per la força d’atracció del seu desig de menjar la Pasqua amb nosaltres: “Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!” (Lc 22,15). Per a guarir la mundanitat espiritual que s’ha introduït al si de l’Església i, per tant, també a la litúrgia, cal redescobrir la bellesa de les celebracions litúrgiques. Això ens exigeix ​​superar l’“esteticisme ritual” i la “deixadesa banal” en les celebracions, confonent “allò essencial” amb la “superficialitat ignorant”, “allò concret de l’acció ritual amb un funcionalisme pràctic exagerat” (n. 22). Com a propostes concretes, el document convida a cuidar tots els aspectes de la celebració, i a més, ens demana que tinguem en compte les normes litúrgiques establertes per l’Església, per no sostreure a l’assemblea allò que li pertoca, és a dir, el misteri pasqual celebrat en la manera ritual que l’Església estableix.

Són 3 les dimensions que emergeixen clarament de l’impuls conciliar envers la renovació de la vida litúrgica: 1.- La participació activa i fructífera; 2.- La comunió eclesial animada per l´Eucaristia i els sagraments de l´Església; i 3.- L’impuls a la missió evangelitzadora a partir de la vida litúrgica que involucra tots els batejats. Cal una bona formació litúrgica per a tot el Poble de Déu, començant pels bisbes, preveres i diaques. A més, això afecta la totalitat del Poble de Déu que assisteix, que participa i que s’uneix a l’acció sacerdotal de Jesucrist, a través dels ritus i pregàries que fan possible tot culte litúrgic públic. Reclama un autèntic art de celebrar, que inclou diversos aspectes fonamentals: l’art d’obeir (obediència fidel a les normes litúrgiques en la seva plenitud); l’art d’harmonitzar (harmonia del ritu, dels ornaments litúrgics, la decoració, el lloc sagrat, les formes de llenguatge previstes per la litúrgia, els cants, gestos i silencis…); i l’art de la caritat (unint disciplina i espontaneïtat). Fou St. Pau VIè. qui, en promulgar la Constitució de Sda. Litúrgia, va dir: “Déu al primer lloc; la pregària, la primera obligació; la Litúrgia, la primera font de la vida divina que se’ns comunica, la primera escola de la nostra vida espiritual, el primer do que podem fer al poble cristià, que amb nosaltres creu i prega, i la primera invitació al món perquè deslligui en pregària feliç i veraç la seva llengua muda, i senti l’inefable poder regenerador de cantar amb nosaltres les lloances divines i les esperances humanes, per Crist en l’Esperit Sant”.

18 de setembre

Compartir