En comunió amb l’església universal i dins del Jubileu de l’Esperança 2025, l’església d’Urgell viurà diumenge, 16 de novembre, una jornada de pregària i compromís amb els més necessitats, en les eucaristies dominicals, i en diferents comunitats i grups de pregària. Celebrarem així la IX Jornada Mundial dels Pobres, instituïda pel papa Francesc i que enguany porta per lema “Tu, Senyor, ets la meva esperança” (Salm 71,5). La jornada coincideix amb la celebració a Roma del Jubileu dels Pobres, dins de l’Any Jubilar de l’Esperança, i busca posar en relleu la dignitat i els drets de les persones empobrides, així com la urgència de fer concreta l’esperança en el món.
El delegat episcopal de Càritas diocesana, Mn. Jaume Mayoral, en el seu missatge, considera que és tracta de recuperar per als pobres la dignitat que els hi ha pres el sistema polític i social. De restituir-los-hi la dignitat que tenen com a fills de Déu:
Els pobres no són una distracció per a l’Església!
Amb aquesta rotunditat ho expressa el Papa en el seu Missatge amb motiu de la IX Jornada Mundial dels Pobres que celebrem aquest diumenge. Els pobres, els marginats, els vulnerables… no són una distracció que ens fa pensar que la nostra tasca des de la caritat és només donar-los menjar, vestit, habitatge i justificar així algunes actituds de creients, quan parlen dels «pobrets» que ens dona el Senyor per atendre’ls. No podem acceptar aquesta situació com una justificació a la nostra obra caritativa i social. La tasca que ens encomana l’Evangeli i la mateixa Doctrina Social de l’Església és recuperar per als «pobrets» la dignitat que els hi ha pres el sistema polític i social que tenim. I, que després en forma d’una funció subsidiària, els hi vol retornar amb tantes dificultats i traves com es poden… Només cal demanar-ho als que han de fer cues interminables per a demanar a l’administració allò que els correspon i necessiten per viure.
Hem d’arribar a restituir per a tothom la dignitat que tenen com a fills de Déu. Subratllem el «per a tothom». Avui la pobresa no té un únic passaport, i mal vesteix a persones de diferents procedències, religions, cultures,… Sí, m’agradaria que Càritas no fos necessària en el sentit que ara té, m’agradaria que fos una realitat de servei de l’Església que pugues celebrar la igualtat de tothom. És un somni quixotesc, una utopia a llarg termini? No. De fet els Evangelis estan plens d’històries que parlen de retornar la dignitat a marginats de tota mena, també en l’àmbit religiós, i em recordo i us recordo que és el llibre de ruta per als creients. Estem acabant aquest Any Jubilar on milers i milers de persones han buscat guanyar el jubileu, també a casa nostra. L’esperança ha estat per a molts la clau que els ha obert el sentit primordial de qualsevol jubileu, que és demanar perdó per tal de rebre la Misericòrdia de Déu. I una de les coses de les què hem de demanar perdó, és de la situació de pobresa de tants homes i dones en el món. Aquests dies ho vam reflexionar amb els infants d’una escola quan en l’Eucaristia i’inici de curs vam escoltar la paràbola del «Bon Samarità», el samarità no «es va distreure» amb l’home que necessitava ajuda, el va mirar i el va ajudar. I nosaltres, què fem? Per acabar comparteixo un text de Sant Agustí que Lleó XIV ha inclòs en el Missatge i que crec que pot il·luminar millor el que us he volgut dir a través d’aquest escrit en el Full Dominical amb motiu de la Jornada. El text diu: «Dones pa al famolenc, però seria millor que ningú no sentís fam i que no tinguessis ningú a qui donar. Vesteixes el despullat, però tant de bo tothom estigués vestit i no hi hagués necessitat de vestir a ningú!». Mentrestant no arribi aquest moment serà feina de tots que el pobre (els pobres) Llàtzer pugui tenir alguna cosa més que les engrunes que cauen de la taula dels rics.
Mn. Jaume Mayoral, Delegat de Càritas d’Urgell
