El Seminari Diocesà d’Urgell ha acollit prop de 150 persones procedents dels territoris d’arreu de la nostra diòcesi per celebrar les Jornades de Teologia, el dijous 28 i divendres 29, a La Seu d’Urgell. Organitzades per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell i presidides per Mons. Josep-Lluís Serrano, Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, les Jornades han comptat amb l’assistència d’un gran nombre de professors i mestres de religió, catequistes, agents de pastoral, preveres, diaques i seminaristes, membres de Càritas d’arreu de la diòcesi, fidels i veïns de les comarques de la diòcesi d’Urgell i del Principat d’Andorra. Han assistit a la sessió inaugural Mn. Josep M. Mauri i Mn. Ignasi Navarri, Vicaris Generals; Mn. Antoni Elvira, Vicari de Pastoral; el Secretari General, Mn. David Codina; i el Representant del Copríncep Episcopal, M.I. Sr. Eduard Ibáñez.
Enguany, en l’any del Jubileu de l’Esperança, el tema de les Jornades ha estat: “L’esperança que no es rendeix” desglossat per la Dra. Margarita Bofarull, religiosa del Sagrat Cor, membre del Consell Directiu de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida i presidenta del Patronat de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull; i el Dr. Francesc Torralba, Coordinador de les Jornades de Teologia, Director de la Càtedra de Pensament Cristià, i Doctor en Filosofia i Teologia.
Després de la introducció a les Jornades a càrrec de Mn. Pepe Chisvert, delegat d’ensenyament del Bisbat d’Urgell, on ha agraït la bona rebuda de l’edició d’enguany, el Bisbe Josep-Lluís ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat els ponents. Ha destacat com aquestes jornades de formació són tradicionals en la nostra església urgel·litana: són dos dies per respirar teologia i vida, per créixer i fer família. Mons. Serrano ha agraït poder fer camí amb els participants en aquest camí tan important com és la formació: “són dos dies per respirar teologia i vida, són jornades tradicionals en la nostra església urgel·litana. Aquest any soc honorat de fer camí amb vosaltres amb aquest camí tan important que és la formació reflexionant sobre l’esperança, un motor en la vida humana”. Finalment, i després d’animar a ser “pelegrins d’esperança” en aquest any jubilar, ha expressat el seu desig per a que la reflexió teològica sobre la virtut teologal de l’esperança feta durant aquests dos dies fructifiqui envers la nostra societat i, especialment, vers la nostra església: “Estem oberts a la transcendència i al nostre món”.
Després de la introducció del Dr. Torralba, la Dra. Bofarull ha obert les conferències.
En la primera ponència “Néixer: Esperança en la vida”, la Dra. Bofarull ha assenyalat que és molt difícil viure esperançadament des de l’individualisme, i cal mirar al futur amb un cor confiat i amplitud de mires per restablir un clima d’esperança i de confiança amb els altres. En el marc del Jubileu 2025 ens trobem en un any on és urgent restablir les relacions fonamentals de l’ésser humà, la ponent cita les tres relacions que apareixen en l’Encíclica del Papa Francesc Laudato Si’ i en destaca una darrera: (1) la relació amb Déu, (2) la relació amb el proïsme, (3) la relació amb la creació i (4) la relació amb un mateix.
Per la Gna. Bofarull, l’esperança és una virtut que Déu ens ha regalat a tots dins del nostre cor, que ens permet mirar més enllà de les aparences. És una virtut que necessita paciència i en cap cas és un optimisme passiu ni ingenuïtat, sinó una confiança combativa que ens fa capaços d’obrar com a fills de Déu. Davant el naixement d’un infant ens quedem bocabadats amb el miracle de la vida, ha assenyalat la Gna. Bofarull, pel que hem d’aprendre a contemplar, admirar i agrair el misteri de la vida, perquè tots nosaltres formem part del somni de Déu i cadascú de nosaltres som una afirmació de l’esperança. Formem part del misteri amorós de Déu i cada vida que neix és una aposta de Déu per l’amor i la bondat al món; una confirmació de l’esperança que Ell infon en els nostres cors. La doctora ha animat a treballar per humanitzar les nostres societats i recuperar la fraternitat, permetent que cada persona copsi el seu valor intrínsec i, en el Jubileu 2025, convertir-nos en artesans d’esperança en un món que és profundament beneït malgrat les seves ferides.
Després d’una pausa la Gna. Bofarull, ha tractat “Créixer: Esperança en la contrarietat”. En créixer, inevitablement, experimentem dificultats, dolors, tristors i pors, sent justament en aquesta etapa vital quan l’esperança es fa més necessària. Ha explicat que és crucial orientar-nos en la nostra vida, saber on som, d’on venim i cap a on ens dirigim. L’esperança és la virtut que ens dóna vigoria davant les contrarietats, perquè “l’esperança cristiana no enganya ni defrauda perquè es fonamenta en la certesa que res ni ningú ens podrà separar de l’amor diví” (Rm 8,35-39). Si volem viure en esperança, seguir Jesús, estimar i deixar-nos estimar, ens diu la Gna. Bofarul: ens hem de posar en camí i posar-nos en camí equival a deixar comoditats. Però aquest camí no el fem sols, i no només perquè ens acompanyi Jesús, sinó perquè fem camí amb l’església. La comunitat cristiana és una comunitat que pelegrina i, especialment en sintonia amb el lema del Jubileu 2025 “Pelegrins d’esperança”, la ponent ha recomanat que no ens deixem aturar per la por sinó que ens convertim en compromesos samaritans que van deixant petjades d’esperança en el nostre món.
La Jornada ha continuat per la tarda amb l’última ponència de la Dra. Bofarull anomenada “Envellir: Esperança en el final”. Envellir és acostar-se al final amb una disminució de capacitats, la dependència i la pèrdua d’autonomia que poden acompanyar l’envelliment sovint es fan difícils d’acceptar. És en aquesta etapa que la Gna. Bofarull fa èmfasi en enfortir la nostra persona interior perquè l’espiritualitat ens ajuda a envellir millor al tenir efectes positius sobre la salut: (1) major longevitat, (2) millor qualitat de vida en malalties cròniques i al final, (3) millor adaptació a la malaltia, i (4) menor ansietat, depressió o suïcidis. Cal recordar que la vida i la mort són comunitàries i no pas solitàries, sense esperança en la vida eterna la dignitat humana queda lesionada perquè la vida eterna és la comunió amb Déu i l’expressió d’amor infinit. El final no és el buit ni el sense sentit, és l’abraçada amb el Pare que espera sempre el fill que torna a casa: de Déu venim i a Déu tornem. Ha defensat l’acompanyament de les persones al final de la vida, i ha rebutjat l’eutanàsia com un camí que fa sortir del patiment, assenyalant que hem d’entrar en l’empatia, compassió i el consol entre les persones. Hem d’entrar en un debat de final de vida que ens faci morir millor i viure millor, que permeti que les persones puguin tenir un final tranquil, amb esperança.
Un torn de preguntes molt participada ha posat punt i final a la primera jornada de formació.
Després s’ha fet una statio a la capella de la Immaculada del Seminari Diocesà i, en pelegrinatge, els fidels s’han desplaçat en processó fins la porta principal de la Catedral Santa Maria d’Urgell, s’ha celebrat l’Eucaristia d’enviament en la que Mons. Josep-Lluís Serrano ha fet el lliurament de la Missió canònica pel curs escolar 2025-2026 als professors de religió de la diòcesi.
