En el IV diumenge de Pasqua, o del Bon Pastor, enguany el 25 d’abril, l’Església celebra la Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions i també la Jornada de Vocacions Natives, i a tota la Diòcesi d’Urgell s’ha pregat per aquestes intencions, amb uns materials, cartells i vídeos preparats per la Delegació diocesana de Pastoral Vocacional que acompanya Mn. Alfons Velásquez.
L’Arquebisbe d’Urgell, que és President de la Comissió Episcopal de la CEE per al Clergat i els Seminaris, que també té l’encàrrec de la Pastoral Vocacional, va demanar a les misses que va presidir a Esterri d’Àneu, a Sant Julià de Lòria i a la Residència St. Josep de La Seu d’Urgell que tinguessin present aquestes intencions i les mantinguessin amb perseverança al llarg de l’any, pregant per totes les vocacions.
Amb el lema “Per a qui sóc jo?”. va anirmar a formular-se aquesta pregunta inesperada: I citant el Papa Francesc va dir: “Moltes vegades, en la vida, perdem temps preguntant-nos: ‘Però qui sóc jo?’. I tu pots preguntar-te qui ets i passar tota una vida buscant qui ets. Però pregunta’t: ‘Per a qui sóc jo?’. Ets per a Déu, sens dubte. Però Ell va voler que fossis també per als altres, i va posar en tu moltes qualitats, inclinacions, dons i carismes que no són per a tu, sinó per als altres”. Una crida ben personal a reconèixer per a què estem fets, quin sentit té el nostre pas per aquest mon, quin projecte té el Senyor per a cada un de nosaltres. Vol que tots col·laborem en la construcció del seu Regne, i que donem testimoni d’Ell amb la nostra vida entregada.
Cal pregar l’Amo del sembrats perquè enviï més treballadors al seu camp. Que no manquin en la seva Església homes i dones, joves i grans, que responguin a la seva crida i facin present l’amor de Déu. Li hem de demanar al Senyor que susciti entre nosaltres i arreu, vocacions al ministeri presbiteral i diaconal, a la vida consagrada, al compromís matrimonial fidel i a la donació missionera. I alhora que tots renovem la resposta a la pròpia vocació en aquesta Pasqua per viure l’esperança i escampar-la arreu, per sortir a l’encontre dels altres, dels qui sofreixen o que viuen en les perifèries existencials.
Crist ens crida a conèixer i compartir les dificultats dels nostres germans, per estimar-los més, vivint a prop seu per aprendre a estimar millor i ensenyar el camí cristià de l’amor, que hem de fer a semblança de Jesucrist. Déu ens elegeix i ens crida per ser presència de Jesús el Bon Pastor. Preguntem-nos: què voldrà “més” de mi, el Senyor, el meu Amic, el meu Redemptor? I cal tenir present que la vocació no és un do individual, sinó, i sobretot, un do per a tota l’Església. El secret de la vida és ser per als altres. Això ens configura i fa aflorar qui som de veritat. Vivim en un món ple d’oportunitats però no tothom en té o té les mateixes. Cal discernir la crida de Déu, i posar els mitjans per dur-la a terme.
I citant el Papa Francesc (Christus vivit n. 287) va dir: “Per a discernir la pròpia vocació, cal reconèixer que aquesta vocació és la crida d’un amic, Jesús. Als amics, si se’ls regala quelcom, se’ls regala el millor. I això no és necessàriament el més car o difícil d’aconseguir, sinó el que un sap que a l’altre li agradarà. Un amic ho percep amb tanta claredat que pot visualitzar en la seva imaginació el somriure de l’amic quan obrirà el regal. Aquest discerniment d’amistat és el que proposo als joves com a model, si cerquen trobar quina és la voluntat de Déu per a les seves vides”.
Aquestes dues jornades Vocacionals ens parlen d’amor, del do de l’amor de Déu en la Pasqua que reclama amor. Un do i una missió de donar fruit, que hem de dur a terme cadascú en la voxcaci´`o a què ha estat cridat.
