D. Alfonso Crespo Hidalgo, Rector de la Parròquia de St. Pere Apòstol de Màlaga i ex-Vicari General de la Diòcesi, expert en temes d’espiritualitat del Clergat, fou el ponent de la primera Jornada de Formació permanent per a preveres i diaques del curs 2024-2025, que es va dur a terme el dijous 14 de novembre, a la sala d’actes de la Casa del Bisbat, i al Seminari, i que va acollir una bona representació del presbiteri diocesà.
La Jornada fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, acompanyat pel Bisbe Coadjutor, Josep-Lluís Serrano. Després de la pregària de l’Hora Menor l’Arquebisbe Vives donà la benvinguda als assistents amb una sèrie d’informacions diocesanes i presentant el ponent, tot agraint-li l’esforç de desplaçar-se fins a La Seu d’Urgell venint de la ciutat de Màlaga, en un moment en què la ciutat i la província havia patit els efectes de la DANA, i va fer un recordatori i una pregària per les persones afectades en aquest temporal.
El Rv. Alfonso Crespo va fer una ponència fonamentada en la virtut de l’esperança cristiana precisament en un moment en què tota l’Església Universal es disposa a iniciar el Jubileu 2025 amb el lema “Pelegrins d’esperança”. Va iniciar les seves intervencions destacant la necessitat de revitalitzar la virtut de l’esperança amb motiu de la gràcia del Jubileu. El segle XX ha resultat ser un immens cementiri d’esperança i va presentar alguns apunts antropològics de l’esperança humana. Va destacar com Déu garanteix la nostra esperança a partir de Jesucrist que ha vençut la mort amb la seva resurrecció. L’Església al servei del Regne esperona la nostra esperança i animà els preveres i diaques a ser fills de l’Església perquè malgrat les seves limitacions i pecats és el lloc privilegiat on podem nodrir-nos de l’esperança. L’Esperit Sant ens anima a viure en l’esperança passant de ser “profetes de calamitats” a “testimonis il·lusionats d’esperança”. Va animar que el Jubileu sigui un moment de gràcia per revifar l’esperança. Com ho assenyala el Papa Francesc a la Butlla de convocatòria del Jubileu del 2025: “Sovint trobem persones desanimades, que miren el futur amb escepticisme i pessimisme, com si res no pogués oferir-los felicitat. Que el Jubileu sigui per a tots ocasió de revifar l’esperança”. Reactivar al nostre cor l’esperança ens pot ajudar, amb la gràcia de Déu, a canviar el nostre habitual estat d’ànim: convidant-nos a passar de la por i l’angoixa personal i ministerial a l’horitzó ample i bonic de viure la vida, i els anys que ens doni el Senyor, des de l’esperança.
A la segona part de la seva intervenció el Rv. Alfonso Crespo va presentar les principals característiques de la virtut cristiana de l’esperança tot descrivint les qualitats de l’esperança cristiana: l’alegria, la vigilància inquieta, el treball transformador i compromès, la paciència, la pregària, la sobrietat. I va anar desgranant uns pecats que poden ser freqüents contra l’esperança en els preveres i diaques: el realisme exacerbat, la desesperació, ser presumptuosos, l’espiritualisme desencarnat i el secularisme exacerbat. Certament, les esperances humanes són nobles, importants, necessàries; però no són allò més importants ni allò més específic de l’esperança cristiana. Els cristians esperem abans que res en Déu i la vida eterna. Quan les esperances humanes es desconnecten del nucli, deixen de ser cristianes.
Pregar és exercitar l’esperança. La pregària neix del desig de Déu, augmenta i purifica el nostre desig de Déu i, per tant, la nostra esperança. La pregària no aplaca la nostra set de plenitud, sinó que, al contrari, l’augmenta. L’experiència de tots els veritablement orants testifica aquesta afirmació. La pregària no és, ordinàriament, presència fulgurant de Déu. Hi experimentem moltes vegades la seva absència. Però és una absència sentida, desitjosa de presència. És, més aviat, una “presència absent”. La pregària neix de la confiança i intensifica aquesta confiança. A la pregària de l’Hort de les Oliveres, el noble impuls natural de Jesús que es resisteix a morir es converteix en pregària: “Pare, si ho voleu, aparteu de mi aquest calze” (Lc 22,42). Però la pregària eixampla el lliurament confiat del Senyor en mans del Pare: faci’s la vostra voluntat. La nostra pregària amplia en nosaltres la capacitat de confiar. Quan descuidem l’oració, les nostres previsions -el càlcul- suplanten la confiança i debiliten l’esperança.
El Rv. Alfonso Crespo va rebre el passat 4 de novembre a Madrid el premi Alter Christus, atorgat per l’entitat Regnum Christi, que posa en valor i vol agrair la «dedicació fecunda i, en gran mesura desconeguda, que els sacerdots aporten a tota la societat», en referència a la seva tasca de suport i d’acompanyament espiritual. Aquest sacerdot és el Capellà des de fa molts anys del Centre d’Acollida de Menors de Màlaga . Acaba de publicar un llibre que va ser regalat als assistents: “Viure i celebrar el Jubileu al ritme de l’Any litúrgic. Meditacions per a cada diumenge i festes l’Any litúrgic.”
