Benvolguts Andorrans i Andorranes,
Celebrem un any més, i ja en són 32, l’aniversari de l’aprovació de la nostra Constitució democràtica, norma fonamental del sistema polític i jurídic del Principat d’Andorra, fruit de la voluntat sobirana del poble andorrà. Una voluntat que la va impulsar i ratificar, que l’ha mantinguda i la manté encara avui plenament vigent, com a marc de l’acció col·lectiva i com a projecte compartit de País. Celebrar aquest aniversari és sempre, primerament, l’ocasió per fer memòria i extreure’n lliçons d’un esdeveniment que va ser crucial per a la història de la Nació Andorrana. També és l’ocasió d’agrair i reconèixer el gran servei prestat per tots aquells que van fer possible el pacte constitucional: els estimats Coprínceps Joan Martí i François Mitterrand i els representants democràtics del Poble Andorrà. Personalment, com a Copríncep, en tots els anys del meu pontificat he volgut ser servidor i continuador fidel d’aquest pacte.
Avui és també ocasió de celebrar i de prendre consciència que la Constitució, al llarg de tots aquests anys, ha contribuït decisivament a la convivència, l’estabilitat institucional i el progrés del nostre país. Per això, l’aniversari de la seva aprovació ens ajuda a veure que n’és de necessari que els andorrans la valorem, l’estimem i en tinguem cura, que en sapiguem transmetre el seu valor a les noves generacions i fer-los partícips de les mateixes actituds d’estima i de respecte.
Amb tot, celebrar l’aniversari constitucional no és solament memòria agraïda del passat. És també renovar el compromís amb els valors, els principis i els mandats de la nostra Constitució. Perquè el text constitucional no és una obra acabada, sinó un projecte comú obert al futur, que expressa la vocació i el compromís de la nostra Nació amb la justícia, la democràcia, el progrés social, els drets humans i la pau en el món, grans reptes que, en alguns casos, semblen malauradament llunyans o que, en tot cas, són exigències permanents, que mai no poden ser assolides de manera definitiva. És així com, cada generació, davant les circumstàncies socials pròpies de cada època, s’ha de sentir cridada a donar el millor d’ella mateixa sense defallir, especialment aquells que han estat cridats a exercir responsabilitats polítiques o institucionals.
Vivim temps convulsos a nivell mundial, amb guerres i desigualtats insuportables, conflictes, amenaces i desequilibris creixents que ens neguitegen, amb canvis socials tan accelerats, que ens obren molts interrogants. El nostre país afronta també reptes complexos, com són els límits del model econòmic, l’accés a l’habitatge, el canvi climàtic, la relació amb Europa o l’envelliment demogràfic.
No podem ni hem de perdre l’esperança, que és el motor de tot progrés. Enguany precisament aquest aniversari s’escau dins l’Any Jubilar de 2025, amb el qual l’Església crida tot home i dona de bona voluntat a contagiar l’esperança al seu voltant i a tot arreu. Com diu el Papa Francesc, en el cor de tota persona nia l’esperança com a expectativa i el desig del bé. Només de l’esperança pot sorgir un compromís permanent, un treball constant i pacient en favor de la justícia, la veritat i la pau, l’únic capaç de superar les dificultats.
Joiosa festa de la Constitució!
