El cap de setmana 4-5 de febrer un grup de 40 adolescents i joves de les diferents parròquies del Bisbat d’Urgell: de La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Llívia, Guils de Cerdanya, Andorra la Vella, Balaguer, Tornabous, i La Portella; acompanyats dels monitors i intendents, vàrem anar a Barcelona, per compartir, conviure, celebrar i servir en diverses realitats amb institucions que treballen amb els més vulnerables i necessitats. Vàrem ser acollits a l’escola Sagrada Família del carrer Avinyó, a qui agraïm que ens obri cada any les portes.
A l’arribada, ens trobaren tots al parc del laberint d’Horta, per participar en jocs de coneixença a dins i fora del laberint, preparats pels monitors més joves, que ajudaren a crear aquell vincle que ens uneix i trenca el gel.
Amb els més joves
El grup d’adolescents de 12 a 15 anys, el dissabte, vam conèixer, a través de la ruta “Visibles” d’”Arrels”, diversos testimonis de persones sense llar, que amb l’ajut d’”Arrels” han pogut sortir del carrer. Van ser testimonis i reflexions colpidors, que ens van fer veure com hem de relacionar-nos, acollir i estimar les persones que no tenen llar i viuen al carrer.
Una altra part de la jornada es dedicà a aprofundir en el compromís que fan alguns joves del “TXt” quan demanen el fulard, i a compartir qui és Jesús per a cadascú, testimonis profunds, senzills i savis, que ens fan veure com és Déu qui toca el cor de cada infant, adolescent i jove.
El diumenge ens acollí l’associació “Dit i Fet”, una llar on viuen homes que havien viscut al carrer i que ara han format una comunitat. Una acollida sempre càlida i oberta, on ens explicaren la tasca que fan: ajudar a d’altres persones del carrer, assortir un rober de suport, facilitar servei de menjador i, molt actius al seu barri, també ofereixen xocolatades en festes assenyalades a la barriada. Els membres de “Dit i Fet” respongueren les preguntes que els vam fer, generosament, donant testimoni de la seva experiència. Van explicar por i vivències del temps en què havien de viure al carrer. Vam crear uns llaços d’amistat i complicitat molt bonics. Més tard, a la platja propera, gaudirem de diversos jocs de grup, que ens ajuden a enfortir el llaços entre nosaltres, a l’acceptació de cada component del grup, al respecte per l’opinió de cadascú, i a adonar-nos que tots ens necessitem i tots som un regal.
Dissabte a la nit ens aplegàrem tots durant una hora per pregar, agrair i compartir. Durant aquesta estona alguns joves del grup “TXt” donàrem testimoni del que és per a ells participar en els grups i seguidament quatre noies de diferents poblacions d’Urgell es comprometeren davant la comunitat reunida i reberen el fulard de mans dels seus monitors.
Els joves “TXt” d’entre 16 i 25 anys
Els joves de 16 a 25 anys es repartiren en diverses institucions per servir i compartir.
Dissabte un grup va anar a “Llar Betània”, una residència d’avis, on preparàrem l’Eucaristia, la celebràrem amb tota la comunitat de religioses i amb els avis. Després passàrem la tarda conversant, escoltant, rient, aprenent dels més grans i essent agraïts a les generacions que ens han precedit. Un altre grup anà al menjador social de “Sant Egidi”, on prepararem pícnics, repartirem sopars tot coneixent i dialogant amb els usuaris, moments que ens fan treure la por i els tabús per allò desconegut i ens fan descobrir l’agraïment per tot el que tenim; la família que ens estima, els amics, una llar, i tantes coses! Un altre grupet anà al “CRAE Solaz”, una llar que acull infants i adolescents, en una activitat d’acompanyament, on compartirem jocs i rialles, ens ensenyà a tenir recursos, a adaptar-nos a les seves necessitats, a tenir imaginació a saber oferir jocs i a sortir de nosaltres mateixos.
Diumenge anàrem al menjador social de Mare Teresa de Calcuta, on participarem en l’Eucaristia acompanyant amb els cants i fent lectures; i seguidament vàrem ajudar a la cuina i al menjador per servir des del lloc on ens posen, amb goig, disponibilitat i amor.
Un altre grup va marxar al CRAE “Immaculada” de Sant Andreu de la Barca, on ja ens esperaven amb ganes de retrobar-nos, doncs ja fa anys que els grups “TXt” d’Urgell anem a fer activitat de voluntariat, i els nens i adolescents ens esperen i recorden aquesta experiència amb agraïment.
Jocs, confidències, converses, joia, afecte i amor, dels uns vers els altres, fa que tornem a casa amb la motxilla plena d’agraïment, de sentit, d’emoció, d’amor, de ganes de posar el nostre granet de sorra per millor dia a dia el món que ens envolta. Són moltes les experiències i valoracions que hem posat en comú.
