El Comitè de pilotatge (COPIL) per configurar la candidatura transnacional de Patrimoni Mundial de la UNESCO “Els testimonis materials de la formació de l’estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra”, que engloba 12 edificis representatius d’una història comuna, entre els quals hi ha la catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, fou rebut el dimarts 17 d’octubre, al Palau Episcopal, pel Copríncep Episcopal d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives.
A la trobada hi van assistir representants dels Ministeris de Cultura d’Andorra, Espanya i França, els Ambaixadors d’Espanya i França, Excm. Sr Jean-Claude Tribolet i Excm. Sr. Carles Pérez-Desoya; a més del Representant i la Secretaria General del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri i Sra. Conxita García; el Director de Gabinet del Copríncep francès, Sr. Robert Mauri; el Secretari General de la Comissió Nacional andorrana per a la UNESCO, Sr. Jean-Michel Armengol; el Coordinador de la candidatura transnacional, Sr. Joan Reguant i la Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Sra. Clara Arbués.
Mons. Joan-Enric Vives va rebre els membres de la Comissió al Palau i al mateix Claustre, i els va explicar els trets més destacats de la història de l’edifici on eren rebuts, que entronca amb les institucions andorranes. Després els va acompanyar fins la Sala del Tron, on els adreçà un parlament oficial d’acollida en el que va posar en relleu com els edificis seleccionats expliquen una història única i molt interessant.
El Castell de Foix, la Casa de la Vall, el conjunt arqueològic d’Enclar, el jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda, l’església de Santa Coloma, de Sant Martí de la Cortinada, de Sant Miquel d’Engolasters, de Sant Romà de la Bons, de Sant Joan de Caselles, de Sant Climent de Pal, de Sant Serni de Nagol i la Catedral de Sant Maria d’Urgell han estat els edificis seleccionats per explicar aquesta història única. Hi ha 8 esglésies, incloent-hi la Catedral, que han mantingut la seva funció litúrgica fins als nostres dies i que donen testimoni de la fe de les comunitats cristianes d’aquets territoris, des de fa més de mil anys.
Els va indicar les justificacions de la inscripció d’aquesta candidatura, que es fonamenten en criteris diversos: la conservació d’una estructura medieval fins als nostres dies amb la figura del Coprincipat; el camí de l’acord, la paraula i la diplomàcia com a saber fer del poble andorrà; el manteniment d’unes mateixes fronteres i una mateixa estructura territorial des de fa més de 750 anys i la no-militarització del país, que han convertit Andorra en un indret de neutralitat i de pau.
També va posar en relleu l’esforç en comú que suposa la Candidatura, que va començar al 2015 i que encara està en procés de redacció, ja que ha permès posar en valor un passat comú entre els territoris de l’Ariège, Andorra i l’Alt Urgell. Una història comuna obre àmplies possibilitats de connexió i d’intercanvis a partir d’ara. La Candidatura esdevé un repte per a les entitats que l’estan impulsant: caldrà trobar formes de gestió comuna que afavoreixin un projecte amb sentit, que articuli un discurs comú que es pugui trobar en tots els monuments.
La candidatura també aporta informació detallada sobre cadascun dels elements que la integren, sempre fent referència a allò que els vincula amb el conjunt de la sèrie i permet explicar una història comuna. Per a la nostra Catedral i el conjunt d’elements que la integren, la Candidatura és una oportunitat per a donar-la a conèixer i per a reforçar el seu valor històric i patrimonial. A la vegada aquesta valorització de l’edifici amb totes les funcions que desenvolupa també podrà esdevenir una oportunitat per a la ciutat que porta al seu nom, per a la mateixa Catedral i per al seu territori proper.
També van visitar l’Arxiu Capitular i Diocesà, la Catedral i abans havien estat rebuts per l’Alcalde de la Ciutat de La Seu.
