“Per patrona us aclama /el Consell amb gran amor, / i entusiasmat proclama que d’Andorra sou tresor. / Les Parròquies andorranes / vós, Reina, vulgueu guardar”. De ben segur que, en la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona d’Andorra, aquesta estrofa dels Goigs de Nostra Senyora de Meritxell devia ser ben present als cors dels centenars de pelegrins que amb les primeres llums del 8 de setembre, i durant tot el matí, van pujar al Santuari Basílica de Meritxell per venerar la Mare de Déu i participar a la solemne Eucaristia amb motiu la solemnitat litúrgica de la Nativitat de Maria, dia alhora de la Festa de la Patrona d’Andorra i Festa Nacional del Principat.
L’Eucaristia tenia enguany, a més, un altre motiu de joia perquè s’escaigué que, junt amb l’Arquebisbe i Copríncep, va estar presidida pel Cardenal Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà, que el dia abans havia arribat al Principat en el que ha estat la primera visita oficial al país d’un Secretari d’Estat de la Santa Seu. Hi van concelebrar l’Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, i el Rector del Santuari, Mn. Ramon Rossell, amb tots els sacerdots de l’Arxiprestat. L’Eucaristia va estar solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors d’Andorra, que interpretà durant la celebració la missa de Gabriel Fauré, i a l’ofertori cantà el “Te Deum” de Marc Antoine Charpentier.
Pocs minuts després de les onze del matí, l’entrada en processó dels concelebrants, acompanyats per les estrofes de l’“Ave de Meritxell” va donar inici a la solemne Eucaristia, a la qual van assistir els representants de les més altes institucions del Principat, encapçalats pel Cap de Govern amb els Ministres del seu gabinet, el Síndic General, una àmplia representació dels Consellers Generals, els representants dels Coprínceps (hi assistí per primer cop el nou el Cap de Gabinet del Representant del Copríncep Francès, Robert Mauri, que ha pres possessió del càrrec ben recentment), els Cònsols de les set Parròquies i els representants de les principals entitats socials i econòmiques del país, a més d’una gernació de fidels que omplia completament el temple.
A l’inici de la celebració, l’Arquebisbe Joan-Enric adreçà a Mons. Parolin unes paraules de benvinguda, en les quals agraí la seva visita al Principat, “per la qual ens sentim altament honorats i que omple de goig el Bisbat i la nació andorrana”. Mons. Vives també es referí en la seva salutació als 150 anys de la declaració de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona d’Andorra (d’altra banda venerada com a tal al país des de temps immemorial, com indicava el Síndic Nicolau Duedra a l’acta de nomenament del Consell General), i recordà com el paper de l’Església, “ha estat clau per a la pervivència del sistema institucional que ha permès a Andorra viure durant set segles com un país independent i neutral”; pervivència en la qual ha estat molt important el suport de la Santa Seu.
Mons. Parolin començà l’homilia adreçant-se als fidels en català i en francès, tot manifestant “l’alegria de l’Església universal, que avui celebra el naixement de la Mare del Senyor i Mare nostra”, i que “s’uneix a l’alegria de la vostra Església particular pels seus 150 anys de la proclamació de Nostra Senyora de Meritxell com a celeste i materna Patrona de la comunitat nacional d’Andorra”.
Continuà el Cardenal en castellà per explicar com “amb la nativitat de Maria, les tenebres que embolcallaven el món i encara embolcallen el món i la història, s’esvaeixen i s’alça l’aurora, anunciant el Sol de justícia que transfigura i encén l’univers sempre a l’espera de la pau i l’esperança: Crist, el nostre Déu! Acceptar Maria com a Patrona i model de vida evangèlica significa aleshores mirar veritablement el món i la història amb ulls nous, amb una mirada diferent”.
El que de fet fa forta una comunitat nacional, afegir el Cardenal Parolin, “és una mirada oberta i penetrant al que succeeix a la seva terra i al món. És una mirada capaç de veure el que la maldat, en totes les seves tràgiques formes, vol amagar perquè no es vegi. […] Aquesta mirada que ens fa forts en la fe i en la humanitat sembla condensar-se en els ulls grans, aguts i penetrants, de la imatge de Nostra Senyora de Meritxell. No és doncs casualitat que el poble tingui en ella aquest punt de referència que la converteix en Patrona compassiva i sol·lícita de la comunitat nacional”.
El Secretari d’Estat de la Santa Seu clogué l’homilia expressant-se novament en català: “Estimats germans i germanes, Maria inicià amb el seu naixement la peregrinació que Déu li havia preparat enmig de la humanitat. Que el seu maternal cor de dona i de fidel deixebla de l’única Paraula que salva, ens faci també a nosaltres, juntament amb ella i com ella, pelegrins; “forts” en la edificació de camins i de projectes de pau que Déu continua pensant i desitjant per la família humana. […] Solament un és el Senyor de la història: el Crist de Déu, font de l’Esperit que dona la vida, el fill de Maria. Ella, la Santa Mare, ens guia cap aquest amable i salvífic Déu fet home en la nostra història, i ens convida a escoltar-lo i acollir-lo amb fe i ferma esperança (cf. Jn 2,5). Que així sigui”.
Cliqueu aquí per llegir el text íntegre de l’homilia del Cardenal Pietro Parolin.
Al final de la celebració, el Cardenal Pietro Parolin agraí als fidels la seva participació a l’Eucaristia i els demanà “tres intencions de pregària: pel Papa Francesc, per la pau (necessitem pregar molt per la pau, perquè hi ha molts conflictes al món); i pel sínode sobre la sinodalitat que començarà l’octubre vinent. I si a més d’aquestes tres intencions de pregària encara els queda un momentet, pregueu també per mi”.
Tot seguit, l’Eucaristia finalitzà amb la interpretació dels goigs de la Mare de Déu de Meritxell i de l’himne d’Andorra per part del Cor dels Petits Cantors mentre els fidels s’atansaven a venerar la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, i, tot seguit, al claustre del Santuari autoritats i fidels pogueren saludar personalment el Cardenal Parolin i Mons. Vives, al temps que la Cobla Osona oferia tons per la ballada de sardanes i es repartia un tast de coca i moscatell a tots els assistents.
En la roda de premsa posterior, organitzada pel Govern d’Andorra, el Cardenal Pietro Parolin va posar èmfasi en els fonaments “molt sòlids” de les relacions entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra. Va manifestar l’alegria d’estar al Principat i ha agraït l’acollida que ha rebut, que ha qualificat de molt cordial: “el Senyor sempre fa les coses molt bé i ha fet que aquesta visita coincidís amb els 150 anys del patronatge de la Mare de Déu sobre Andorra”.
Va valorar el sistema institucional del país, manifestant que hi ha la voluntat de que les coses continuïn com estan ara, mantenint la figura del copríncep episcopal: “per part de la Santa Seu donem tot el seu suport al fet que un Bisbe sigui el Copríncep, es a dir que comparteixi la funció com a Cap d’Estat; que és una qüestió que no és la nostra competència directa, però és quelcom que, d’alguna manera, involucra també a la Santa Seu. Pel que jo sé no hi ha cap idea de canvi del sistema constitucional del Coprincipat”.
Preguntat per la delicada qüestió de l’avortament, va considerar que és una qüestió molt delicada i molt complexa que s’ha de resoldre amb “discreció i saviesa”, remarcant que des de la Santa Seu es té en compte el principi fonamental del respecte a la vida i també el principi d’ajudar les persones que estan en dificultats. Preguntat per la successió de Mons. Vives, va assenyalar que el Papa actualment tendeix a prorrogar els mandats episcopals i alhora va valorar que la fórmula de coadjutor és “una bona fórmula”. El Cardenal va explicar haver rebut moltes peticions per part dels andorrans perquè el Papa visiti el Principat en aquest viatge i ha comunicat que li traslladaria aquest desig al Sant Pare.
150è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona d’Andorra
“Ad perpetuam rei memoriam [per a perpètua memòria de tothom]. El Molt Il·lustre Consell General de les valls d’Andorra, fent-se eco dels sentiments i intèrpret dels desigs universals de les Valls, a major glòria de Déu i de Nostra Senyora de Meritxell, de complert i unànime acord, consigna el fet de que Nostra Senyora de Meritxell és considerada per a les valls d’Andorra com a Patrona i especial protectora seva, des de temps immemorial”. Així conclou l’acta de nomenament de la Patrona de les Valls d’Andorra, signada el 24 d’octubre de 1873 per Nicolau Duedra, Síndic Major, i per Antoni Picart, Síndic Menor.
Aquesta proclamació fou civil, atès que els convulsos esdeveniments històrics del context internacional feren que el Bisbe i Copríncep Mons. Josep Caixal i Estradé es veies forçat a abandonar la Diòcesi d’Urgell des del 10 d’agost de 1873 fins la primera quinzena de setembre de 1874.
La declaració del Consell General portà com a conseqüència el canvi de nomenclatura en els Goigs de Nostra Senyora de Meritxell, fent-se ressò del patronatge nacional. L’antiga capçalera dels goigs, “Protectora de Canillo”, passa a ser “Patrona General de les Valls d’Andorra” o “Patrona del Principat d’Andorra”. S’hi afegeix a més una nova estrofa al text antic on es refereix a la Verge de Meritxell com a Patrona d’Andorra [veure el principi de la crònica].
No fou, però, fins el 1914, durant el pontificat del Bisbe Joan Benlloch, que hi hagué un reconeixement eclesiàstic del patronatge. La petició formal fou cursada el 14 de març de 1914 i contestada favorablement per la Sagrada Congregació de Ritus el 13 de maig del mateix any, sent comunicada a l’aleshores Síndic general d’Andorra, Bonaventura Moles, el 9 de juliol. La resposta agraïda tramesa pels representants d’Andorra al Copríncep Episcopal estableix el dia 8 de setembre com a festa nacional: “El Consell desitjós de que se solemnisi aqueix aconteixement, accepta gustós el programa de festes projectat y cooperarà a donar-les esplendor en quant alcasnsin ses forces los dies 7 y 8 de septembre pròxim vinent. Acorde que los anys consecutius se celebri el dia 8 de septembre de festa nacional en totes les Valls.”
Amb el patronatge canònic es proposà anar un pas endavant amb la coronació canònica de la imatge de Nostra Senyora de Meritxell per ressaltar la seva reialesa terrenal i celestial. Fou el Bisbe Justí Guitart, el 12 de juliol de 1921, qui elevà la petició al Capítol de la Basílica de Sant Pere de Roma, referenciant la proclamació del patronatge per les autoritats i el poble andorrà 1914 junt amb la confirmació del papa Pius X en 1914. Aquesta petició també fou resposta favorablement el mateix any, esdevenint així la Verge de Meritxell la primera de les imatges marianes honorades del Bisbat d’Urgell.
L’acte solemne de coronació el presidí el Cardenal Francesc Vidal i Barraquer, Arquebisbe de Tarragona, el 8 de setembre de 1921, junt amb el Copríncep Episcopal, Mons. Justí Guitart. Mentre el poble andorrà, devots i autoritats, cantaven l’himne nacional, el Cardenal col·locà sobre els caps de la Mare de Déu i l’infant Jesús les corones que els andorrans de totes les Parròquies els hi regalaren. Aquesta fita històrica, que durà més de tres hores, comptà amb una extraordinària participació ciutadana tot i celebrar-se en un dia plujós.
