8. Una esperança viva és l’increment de les vocacions sacerdotals que es dóna en alguns llocs. És veritat que la situació social i religiosa no afavoreix l’escolta de la crida del Senyor a seguir-lo en la vida sacerdotal o consagrada. Per això és important pregar sense parar a l’Amo dels sembrats (cf. Mt 9,38) perquè segueixi beneint Espanya amb nombroses i santes vocacions. Per a això s’ha de fomentar una pastoral específica vocacional, àmplia i capil·lar, que mogui els responsables de la joventut a ser mediadors audaços de la crida del Senyor. No cal tenir por a proposar-la als joves i després acompanyar-los assíduament, a nivell humà i espiritual, perquè vagin destriant la seva opció vocacional.
