4. En l’àmbit social es va difonent també una mentalitat inspirada en el laïcisme, ideologia que duu gradualment, de forma més o menys conscient, a la restricció de la llibertat religiosa fins a promoure un menyspreu o ignorància del fet religiós, relegant la fe a l’esfera del privat i oposant-se a la seva expressió pública. Això no forma part de la tradició espanyola més noble, ja que l’empremta que la fe catòlica ha deixat en la vida i la cultura dels espanyols és molt profunda perquè se cedeixi a la temptació de silenciar-la. Un recte concepte de llibertat religiosa no és compatible amb aquesta ideologia, que de vegades es presenta com l’única veu de la racionalitat. No es pot retallar la llibertat religiosa sense privar l’home d’alguna cosa fonamental.
En el context social actual estan creixent les noves generacions d’espanyols, influenciades per l’indiferentisme religiós, la ignorància de la tradició cristiana amb el seu ric patrimoni espiritual, i exposades a la temptació d’un permissivisme moral. La joventut té dret, des de l’inici del seu procés formatiu, a ser educada en la fe. L’educació integral dels més joves no pot prescindir de l’ensenyament religiós també en l’escola, quan ho demanin els pares, amb una valoració acadèmica d’acord amb la seva importància. Els poders públics, per la seva banda, tenen el deure de garantir aquest dret dels pares i assegurar les condicions reals del seu efectiu exercici, com està recollit en els Acords Parcials entre Espanya i la Santa Seu de 1979, actualment en vigor.
