Estimats germans:
És un gest humà elogiable alegrar-se per l’èxit dels altres i celebrar-ho. Posem per exemple quan un esportista o un equip favorit ha batut un rècord o ha aconseguit una victòria molt esperada. Llavors sortim al carrer cridant entusiasmats el seu nom, l’aclamem i organitzem festes per a celebrar-ho, perquè ens sentim solidaris d’alguna manera amb els èxits i els fracassos dels altres.
Justament, és el que celebrem avui, dia de Tots Sants, recordant amb espiritual alegria aquells que han aconseguit l’èxit definitiu. Són els nostres sants: gent de la nostra família, del nostre poble, del nostre mateix carrer; gent del món sencer que mai hem conegut, gent com nosaltres que, amb l’exercici de la seva fe i del seu amor, van aconseguir recórrer el camí fins arribar al seu terme. Es va acabar el seu pelegrinatge i han dut a terme positivament el projecte de les seves vides, segons Déu. No van ser privilegiats ni els va resultar fàcil posar a Déu en les seves vides dia a dia, superant els obstacles que es creuaven en el seu camí. Es van fatigar a causa del repte diari per a donar pas al bé en les seves ànimes i van ser prou intel·ligents com per a no deixar-se subornar pels paranys que els van sortir al pas. Han acabat la seva jornada de treball i és arribada l’hora de rebre una recompensa, més enllà i més endins del que mai haurien pogut somniar.
És la tasca que ens incumbeix a nosaltres, encara, perquè ens trobem de viatge i en plena jornada de treball. Per la fe sabem que és veritat el que Sant Joan ens ha dit en la seva primera carta: Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem. Així, doncs, ens convé esperar que, per una fe cada vegada més viva i per un amor més ardent, Déu tingui entrada més i més en la nostra vida i que per la seva força, comunicada per l’Esperit Sant, siguem cada vegada més aptes per a viure el programa que Jesús ens ha proposat en l’evangeli d’avui: feliços els pobres en l’esperit, els humils, els qui tenen fam i set de ser justos, els misericordiosos, els nets de cor.
En el programa de Jesús trobarem la manera de rebutjar tot el mal pel qual serem temptats i de deixar que el regne de Déu entre plenament en nosaltres, aquell regne de Déu on trobarem el nostre propi lloc, l’únic lloc que ens convé i que ens pot deixar plenament satisfets. L’home, en el concert del cosmos i de la vida, és com una de les peces d’un “puzle”, que no té sinó un lloc on encaixar perfectament.
Cadascun de nosaltres solament encaixa en Déu, a la seva manera i en el seu lloc precís. Tot forcejament que pretengui fer entrar la nostra vida en un lloc fora de Déu és tasca inútil i contraproduent, i les petites o grans violències que experimentem quan, per força, volem encaixar en un altre lloc, fan evident aquesta afirmació.
Mirant des d’aquesta perspectiva, la nostra mort serà el moment més feliç de la vida, pel fet de portar-nos l’alliberament total de qualsevol distorsió o opressió, al mateix temps que ens situarà justament en el lloc per al qual hem estat concebuts. Llavors, el projecte que Déu ha anat construint en nosaltres des del nostre naixement, arribarà a la coronació natural i a la perfecció prevista. Serà quan entendrem que hem vingut a la vida precisament per a aquell moment, final d’etapa en el cos i inici de la vida eterna en l’esperit.