Estimats germans, en el Senyor:
Allò més important de les nostres vides i de les relacions que mantenim amb els altres és, en si mateix, invisible; es tracta del nostre esperit, de les nostres disposicions interiors, com són: la tendresa i la capacitat d’estimar, de comprendre i perdonar. És en el nostre interior on germina la fortalesa i la disponibilitat, la capacitat de superar les dificultats i d’obrir-nos al bé i a la veritat.
Avui, festa de la Pentecosta, celebrem el do de l’Esperit de Déu vessat en el cor dels primers creients, com culminació del misteri pasqual de Jesús. Amb la vinguda de l’Esperit Sant va quedar confirmada i consolidada l’obra exterior de Crist en els apòstols i deixebles, per la transformació dels seus cors, la il·luminació esplendorosa de la seva fe, la dilatació del seu amor i l’enfortiment de la seva voluntat; significat tot això per unes llengües, com flamarades, que es repartien, posant-se damunt de cadascun. Llavors, es van omplir tots de l’Esperit Sant i van començar a parlar en llengües estrangeres.
L’Evangeli ens ha narrat una altra escena del do de l’Esperit als apòstols. Jesús els va saludar, dient: La pau sigui amb vosaltres. ‘Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres’. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: ‘Rebeu l’Esperit Sant’. L’alè diví és una metàfora ordinària per a expressar la presència de Déu donant vida al món. Ja les primeres pàgines del Gènesi ens diuen que l’Esperit de Déu aletejava sobre les aigües i donava vida a tots els éssers. L’alè diví al·ludeix a la seva presència constant donant vida a tot ser vivent i de manera especial, a l’home. És l’Esperit vivificant que inspira tot bé i tota obra bona.
Sant Pau, en la carta, desenvolupa el sentit pràctic d’aquest do de l’Esperit, començant per dir que, solament gràcies a l’Esperit podem reconèixer que Jesús és el Senyor i el Messies i que, entre els qui creuen, l’Esperit distribueix infinitat de dons i carismes en bé de la comunitat sencera.
Amb aquesta oració hem començat la missa d’avui: Oh Déu, vos per mitjà del misteri que avui celebrem santifiqueu tota l’Església, enmig dels pobles i nacions. Vesseu arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant i repetiu en els cors els qui creuen en vos allò que la vostra bondat divina va obrar als mateixos inicis de la predicació de l’Evangeli. Quan la repetim de cor, més que intentar convèncer al Senyor perquè ens doni el seu Esperit, el que pretenem és disposar-nos nosaltres mateixos per a poder-lo rebre.
Mantinguem-nos, com els apòstols, constants en l’oració i l’espera confiada i silenciosa. Pocs moments en la nostra vida seran tan propicis per a rebre l’Esperit com la nostra Eucaristia dominical, on ens trobem reunits, unànimes en l’oració i l’acció de gràcies, il·luminats per la paraula de Déu i enriquits amb la presència sacramental del mateix Jesús ressuscitat. Cada celebració eucarística és una nova Pentecosta per als qui la celebren amb senzillesa de cor, amb esperit de pobresa espiritual, i d’oració.
