Estimats germans:
Mirem al voltant nostre i veurem com n’és d’actual la descripció que hem escoltat tant en el llibre del profeta Jeremies, com en l’Evangeli de Sant Marc: una turba anònima, despersonalitzada, gent de totes les edats, desemparada i desorientada, com un ramat sense pastor. Molta gent no sap ben bé on va, què vol, de quina manera pot trobar-se a si mateix i ser feliç. Algunes persones no saben en quina doctrina es troba la veritat. Se senten opinions diverses i contradictòries, i alguns van d’ací d’allà, provant camins amb etiquetes enlluernadores, aptes per a l’engany.
Jeremies amenaça els pastors que dispersen i perden les ovelles, referint-se als reis del poble elegit que s’han depravat i el condueixen a l’adoració dels ídols. Ara també hi ha pastors, mols pastors: dirigents polítics, pensadors, homes de ciència, sociòlegs, literats i els grans dirigents de l’economia mundial. Molts d’ells fan ídols del diner, de la ideologia, del divertiment i, amb els poderosos mitjans de comunicació, els presenten al món, com déus salvadors de les multituds desitjoses de benestar i felicitat.
Davant d’aquesta situació Déu és compassiu i promet d’ocupar-se personalment del seu ramat: I les faré tornar als seus prats. (…) Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor.
La segona lectura ens presenta el qui ha estat el rei excel·lent que Déu havia promès, segons la primera lectura, i fa regnar en el país la justícia i el bé. Ell és el nou pastor que ens ha unit amb el seu lliurament amorós i ha creat una comunitat oberta a tothom, una nova humanitat centrada en ell, per tal conduir-nos fins al Pare.
Mirem com Jesús assumeix la missió de bon Pastor que el Pare li ha encomanat. Hem escoltat a l’Evangeli: Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
La humanitat desorientada del nostre temps hauria de decidir-se a triar entre pastor i Pastor. En tindria prou si es posés a escoltar amb ganes, o a informar-se de debò dels ensenyament de Jesús. De nosaltres depèn. Som nosaltres qui hem de decidir si volem viure angoixats entre una multitud de promeses que mai no es compliran, o si volem entrar del tot a formar part del ramat que torna als seus prats, on ningú no podrà fer-los por ni els podrà esfereir.
Cal que l’Església continuï fent present al món la compassió de Jesús per les multituds i, ella que va néixer de l’amor de Crist, ha d’ésser pantalla de la doctrina del bon Pastor, per il·luminar, no solament l’individu, sinó també grups, societats, races, cultures i civilitzacions.
En tots aquests àmbits sempre trobarà ressò la veu del bon Pastor, i en aquest ressò trobaran lla llum noves generacions de cristians.
