Estimats germans:
Les lectures d’avui conviden a plantejar-nos el problema del mal i del dolor, a fer una mica de llum davant l’absurd d’aquesta situació. Perquè el mal és present implacablement al llarg de la nostra vida: el dolor físic produït per malalties o accidents; el dolor moral, a causa de les nostres culpes; el dolor espiritual de la ignorància, del error, de la desorientació. El llibre de Job ha descrit el dolor del cansament pel treball, el neguit que es passa tot esperant collir el fruit del propi esforç, o de cobrar la soldada. Ha descrit també el neguit de l’insomni, i la preocupació de veure com els nostres dies passen volant com una llançadora, i ja s’acaben.
Però l’autor no troba cap explicació satisfactòria al problema del mal i del dolor. No ens explica qui n’és el causant, com es pot evitar o quin sentit se li pot trobar. En el fons, el mal i el dolor són una situació misteriosa, que no podem explicar sense acudir a Déu i creure que, en els seus plans, ha de tenir algun sentit i ha de conduir a un final feliç.
Ens pot ajudar si observem que el mal i el dolor apareixen, quan es trenquen les lleis de la naturales en la marxa de l’univers o del nostre planeta. També quan es malmeten les lleis que asseguren el funcionament dels organismes vius i del capteniment raonable, ètic i moral, dels homes. Dit altrament, quan el pla de Déu pateix extorsió, apareixen infal·liblement el mal i el dolor. Per posar un exemple: quan una màquina es comença a escalfar i a grinyolar, hem d’anar corrents al mecànic per indagar quina peça funciona malament. I, quan sentim un dolor persistent al nostre cos, acudim al metge per diagnosticar quin òrgan n’és el responsable. Així, d’alguna manera, coneixem l’origen del mal i del dolor.
Més difícil és trobar-hi sentit. No ho podríem fer sense referir-nos a Déu que, segons tots els indicis de la revelació, no vol la mort, sinó la vida; no vol la malaltia, sinó la salut; no vol la tristesa, sinó la joia. En el pla de Déu el sentit del mal s’ha de trobar pel camí de la seva curació. Hem escoltat: El Senyor farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel del dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. Jesús mateix esmerça la seva vida en la guarició de tota mena de mals. Avui hem recordat com curava la sogra de Pere; va curar molts malalts de diverses malalties i va traure molts dimonis. Com a conclusió posava en mans del Pare aquesta nova situació: Quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari si s’hi quedà pregant. Finalment, amb la seva resurrecció curava de soca-rel tots els mals, quan amb un cos gloriós, començava una vida nova que sortí de la destrucció total del seu cos d’abans.
