Germans:
La solemnitat que avui celebrem és portadora d’una gran densitat, perquè inclou uns quanta motius, dignes tots de la nostra més interessada atenció.
Primer de tot, comencem un any nou. El decurs del temps, durant un any, que marca les estacions, les vacances, les festes, la sembra i les collites, ens importa molt perquè marcarà també el ritme de la nostra vida i aportarà circumstàncies que afectaran al nostre creixement personal. Cada any és com si comencéssim de nou. I, com que creiem que el temps passa a la presència de Déu inamovible i etern, gosem demanar-li el seu ajut en aquest nou any de la nostra vida: un ajut que es faci perceptible com una favorable benedicció. Mireu quina era la benedicció que rebia cada any, en començar-lo, el poble d’Israel, des del temps de Moisès: Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu. Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau. Una benedicció tan rica que be pot ser també la nostra.
La pau és un dels béns més desitjables, perquè és el marc en el que hem de fruir dels altres béns. Per això, avui, tot el món sospirarà, clamarà i pregarà per un any nou viscut en pau. Pregarem perquè els conflictes en marxa, al nostre món, trobin sortida pactada; demanarem que callin les armes i que, amb cor renovat, els responsables dels pobles comencin a cercar programes per una justa distribució de les riqueses i una convivència respectuosa entre totes les ètnies i pobles de la terra. És veritablement un dia apropiat per desitjar i demanar la pau. L’Infant Jesús que ha vingut a la terra és anomenat Príncep de Pau, i Maria, la seva Mare, Reina de la pau.
La festa d’avui té també altres aspectes. S’escau vuit dies després el Nadal quan -ens ha dit Sant Joan- hagueren de circumcidar-lo, i li posaren el nom de Jesús.
El sentit més important, però, que l’Església vol donar a aquesta solemnitat és el de celebrar la Maternitat divina de Maria. Aquesta festa de Maria és la més antiga de totes les introduïdes durant les centúries. Des del Concili d’Èfes, celebrat l’any 431, Santa Maria es invocada amb el títol de Mare de Déu i, poc després, la litúrgia romana va començar a celebrar la festa de la maternitat de Maria, vuit dies després de Nadal.
Si per Maria hem merescut de rebre l’Autor de la vida, d’ella aprenem també la resposta a un do tan gran: Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Si ens disposem amb la reflexió i la pregària, també donaran fruit en nosaltres les gestes que Déu ha obrat i obra en les nostres vides, amb el seu amor immens.
