Germans:
En el temps de la seva vida pública, Jesús es posava en contacte amb la gent i, sovint, els predicava sobre la necessitat de conversió: Convertiu-vos, que el Regne de Déu és a prop, els deia. Ara, és en la nostra vida de cada dia que Jesús se’ns adreça i ens fa arribar el seu missatge, que també és una crida a la conversió constant. En aquest mateix acte que celebrem, ens arriba per mitjà de les lectures, de l’homilia i de les diferents oracions amb què ens dirigim al Senyor (cantades o resades), la llum de la veritat, que és una crida a seguir-la, fins a convertir-nos.
Quan veiem una llum no n’hi ha prou de contemplar-la i d’estar contents de veure-la. Cal encara seguir-la de tot cor. Quan caminem a les fosques per un lloc, si s’encén un llum i veiem que hem errat el camí, el que fem és corregir i canviar de direcció. Una cosa semblant ens proposa Jesús, quan ens diu: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
La conversió sempre es dóna en el temps i se situa entre el passat i el futur. El present és aquell moment curt, quasi inexistent, entre el passat i el futur, en què prenem l’opció de continuar com sempre, ancorats en el passat, sense ganes de modificar la nostra manera de pensar i actuar; o bé, decidim obrir-nos al futur, comprometent el pensament i el cor amb el temps que vindrà.
Potser es important dir que el passat ja s’ha extingit en el rellotge del temps; és a dir: que ja no té remei, que no es pot recuperar i que no ens queda altre temps que el present i el futur. És de savis entendre que no hem de dependre del passat sinó del futur. Jesús mateix ens ha dit en moltes ocasions que allò que Déu vol és orientar i omplir de bé el nostre futur. Quan es trobava amb algun pecador penedit, li deia: Ves-te’n en pau) (volent dir: tranquil·litza’t sobre el passat, no et preocupis per ell, oblida-te’n del tot).I no tornis a pecar, és a dir: Desfés-te d’allò que fins ara t’ha fet patir, i construeix un futur nou, ple de serenor i de bones obres.
D’una manera gràfica aquest pensament resta explicat en la crida als qui estaven tirant el filat a l’aigua, com ho hem llegit fa poc. Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. La reacció d’aquells homes va ser ràpida: Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Van girar l’esquena al passat i començaren de caminar en direcció al futur.
¿No ens hem de posar, també nosaltres, a caminar vers el futur, sense recança del passat? En això consistiria la nostra conversió.
