Germans:
Acabades les festes nadalenques en què hem contemplat el naixement i la infància de Jesús, celebrem avui el seu baptisme amb el qual tingué lloc el començament de la seva vida pública. És la consagració en el ministeri i la presentació al món del seu messianisme, per part del Pare.
Amb una admirable visió profètica, Isaïes, en nom de Déu i com a ressò de la paraula del Pare, proclama la futura missió de Jesús, dient: Aquí teniu el meu servent de qui he pres possessió, el meu estimat en qui s’ha complagut la meva ànima. Aquí teniu el meu servent és una expressió òbvia per a deixar ben clar que Jesús ens ha estat donat. És nostre, un do per al nostre bé, per a la nostra salvació. I és amb tota veritat el millor que Déu ens podia haver donat: El meu estimat en qui s’ha complagut la meva ànima.
Isaïes preveu igualment com serà el seu ministeri: És enviat perquè porti el dret a les nacions; cosa que Jesús farà amb un gran amor, palesat de manera evident en el respecte a les persones, en la comprensió pels qui estan a punt d’enfonsar-se, en la seva preferència pels febles, en la visió clara del seu objectiu: Fins a haver implantat el dret a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
Aquella profecia es confirmà en l’escena del baptisme de Jesús: Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.
El llibre dels Fets dels apòstols, després de la resurrecció, constata amb expressives narracions que tot allò s’ha acomplert: Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.
¡Quin goig per a nosaltres saber que Jesús és així i que ens ha estat donat! Fora de nosaltres tota visió negativa de la nostra relació amb ell. Fora de nosaltres tot temor que no sigui el d’esgarriar-nos i allunyar-nos de la seva influència, de la seva companyonia. Fora de nosaltres tota espiritualitat encongida i pessimista. No ens deixem tampoc aclaparar perquè la nostra canya sembli que s’esberli o la flama del nostre ble sembli vacil·lar.
Prou sabem que ell no crida ni alça la veu. Només ens parla secretament al cor per tal de fer-nos adonar del seu amor i de recaptar pacientment la nostra correspondència. Són aquests uns pensaments que poden transformar la nostra espiritualitat i ajudar-nos a créixer fins a implantar el seu regne en nosaltres.
