Crida eclesial promoguda per Justícia i Pau davant la Conferència sobre el canvi climàtic (COP21) de París

- per Delegació MCS
El dia 26 d’octubre a Roma s’ha fet pública una Crida dels cardenals, patriarques, bisbes i representants de les Conferències Episcopals de les diverses parts del món als negociadors de la “COP21” (Conferència sobre el canvi climàtic) que es desenvoluparà a París, del 30 de novembre a l’11 de desembre de 2015.
La iniciativa està promoguda pel Consell Pontifici Justícia i Pau i s’inspira en l’Encíclica Laudato si‘, del Sant Pare Francesc.
”Nosaltres, els Cardenals, Patriarques i Bisbes, en representació de l’Església Catòlica dels cinc continents, ens hem reunit a instàncies del Secretari d’Estat de la Santa Seu per expressar, en nom nostre i en nom de les persones per les que ens preocupem, la nostra més sincera esperança que s’arribi a un acord sobre el clima, just i legalment vinculant, en el marc de les negociacions de la COP 21 a París.
A continuació detallem la nostra proposta de deu punts, redactada a partir de l’experiència concreta de persones de tots els continents, i basada en l’íntima relació entre canvi climàtic i la injustícia i exclusió socials dels més pobres i vulnerables dels nostres ciutadans.

Canvi climàtic: reptes i oportunitats

En la seva carta encíclica, Laudato si’, dirigida ‘a cada persona que habita aquest planeta’, el Papa Francesc afirma que “el canvi climàtic representa un dels principals reptes actuals per a la humanitat”. El clima és un bé comú, compartit, de tots i per a tots. El medi ambient és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tots.
Avui creients i no creients estem d’acord que la terra és essencialment una herència comuna, els fruits han de beneficiar tothom. Per als creients, això es converteix en una qüestió de fidelitat al Creador, perquè Déu va crear el món per a tothom. Per tant, tot plantejament ecològic ha d’incorporar una perspectiva social que tingui en compte els drets fonamentals dels més postergats.
Les conseqüències globals que es deriven de la dramàtica acceleració del canvi climàtic ens obliguen a redefinir els nostres conceptes de creixement i progrés. Es tracta realment d’una qüestió d’estil de vida. Resulta imperatiu que trobem una solució que sigui consensuada, tenint en compte l’envergadura i la naturalesa global de l’impacte del clima. Necessitem una solidaritat universal nova, una solidaritat que sigui ”intergeneracional” i ”intrageneracional”.
El Papa defineix el món com “la nostra casa comuna” i, en l’exercici de la seva custòdia, no hem d’oblidar que la degradació humana i social són conseqüències d’un medi ambient deteriorat. Per tant, fem una crida perquè s’adopti un enfocament ecològic integral, perquè la justícia social se situï en el centre de les preocupacions, ‘per escoltar tant el clam de la terra com el clam dels pobres’.

El desenvolupament sostenible ha d’incloure els pobres

L’Església, alhora que lamenta el dramàtic impacte del ràpid canvi climàtic en els nivells del mar, els fenòmens meteorològics extrems, el deteriorament dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, també és testimoni de com el canvi climàtic està afectant, majoritàriament de forma negativa, les comunitats i els pobles vulnerables. El Papa Francesc crida la nostra atenció sobre l’impacte irreparable del canvi climàtic desenfrenat en molts països en desenvolupament arreu del món. A més, el Papa va declarar davant l’Assemblea General de Nacions Unides que l’abús i la destrucció del medi ambient van acompanyades d’un procés incessant d’exclusió.

Líders valents disposats a adoptar acords aplicables

La construcció i el manteniment d’una casa comuna sostenible requereixen un lideratge polític valent i imaginatiu. Es torna indispensable crear un sistema normatiu que inclogui límits infranquejables i que asseguri la protecció dels ecosistemes.

Estudis científics fiables suggereixen que l’acceleració del canvi climàtic és el resultat de l’activitat humana desenfrenada, obsessionada per un determinat model de progrés i desenvolupament. La nostra excessiva dependència dels combustibles fòssils és la principal responsable. El Papa i els Bisbes Catòlics dels cinc continents, sensibles als danys causats, insten a una reducció dràstica de les emissions de diòxid de carboni i altres gasos tòxics.

Ens unim al Sant Pare en la seva exhortació perquè s’aconsegueixin avenços importants a París, amb vistes a arribar a un acord global i transformador que compti amb el suport de tots, i que estigui basat en els principis de solidaritat, justícia i participació. Aquest acord ha de posar el bé comú per sobre dels interessos nacionals. És essencial també que les negociacions desemboquin en un acord aplicable que protegeixi la nostra llar comuna i tots els seus habitants.

Nosaltres, Cardenals, Patriarques i Bisbes, emetem una crida general i vam presentar deu propostes polítiques específiques. Instem la COP 21 que arribi a un acord internacional que limiti l’augment de la temperatura global als paràmetres actualment suggerits per la comunitat científica mundial per a evitar impactes climàtics catastròfics, especialment en les comunitats més pobres i vulnerables. Reconeixem que hi ha una responsabilitat comuna, i al mateix temps diferenciada, de totes les nacions. No tots els països han arribat al mateix nivell en l’espectre del desenvolupament, per aquest motiu la necessitat de treballar junts en un esforç comú resulta imprescindible.

Les nostres deu propostes:

1. Tenir en compte no només els aspectes tècnics del canvi climàtic sinó també, i sobretot, els aspectes ètics i morals de conformitat amb l’article 3 de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).

2. Acceptar que el clima i l’atmosfera són béns globals comuns de tots i per a tots.

3. Adoptar un acord mundial just, motor d’un canvi transformacional i legalment vinculant fonamentat en la nostra visió del món que reconeix la necessitat de viure en harmonia amb la natura i de garantir l’exercici dels drets humans de tots, incloent els dels Pobles Indígenes, les dones, els joves i els treballadors.

4. Limitar l’augment de la temperatura global i establir un objectiu per assolir una completa descarbonització per a mitjans de segle, amb la finalitat de protegir les comunitats més afectades pels efectes del canvi climàtic, especialment les que viuen a les illes del Pacífic i les regions costeres. Garantir que el límit màxim d’augment de la temperatura aparegui reflectit en un acord global legalment vinculant, amb accions i compromisos de mitigació ambiciosos per part de tots els països en funció de les seves responsabilitats comunes però diferenciades i les seves respectives capacitats (CBDRRC en anglès), segons els principis d’equitat, les responsabilitats històriques, i el dret al desenvolupament sostenible. Garantir la coherència entre les trajectòries d’emissions i l’objectiu de descarbonització, així com la imposició de revisions periòdiques de les ambicions i dels compromisos adoptats. Per ser reeixides, aquestes revisions periòdiques s’han de basar en dades científiques i el respecte del principi d’equitat, i han de ser obligatòries.

5. Explorar nous models de desenvolupament i estils de vida que siguin compatibles amb el clima, combatin la desigualtat i treguin els pobres de la misèria. En aquest sentit, resulta essencial posar fi a l’era dels combustibles fòssils, eliminar de forma gradual les emissions de combustibles fòssils i proporcionar un accés a l’energia renovable que sigui assequible, fiable i segur per a tots.

6. Garantir l’accés de tots a l’aigua i a la terra per a la consolidació de sistemes alimentaris resilients i sostenibles que prioritzin les solucions impulsades per les persones i no pels beneficis.

7. Garantir la inclusió i la participació dels més pobres, dels més vulnerables i d’aquells sobre els quals repercuteixen majoritàriament les decisions preses a tots els nivells.

8. Garantir que l’acord adoptat el 2015 porti en si mateix un procés d’adaptació que respongui de forma adequada a les necessitats immediates de les comunitats més afectades i reforci les solucions locals.

9. Reconèixer que les necessitats d’adaptació estan supeditades a l’èxit de les mesures de mitigació adoptades. Els responsables del canvi climàtic tenen l’obligació d’ajudar els més vulnerables en l’adaptació i la gestió de les pèrdues i danys; i de compartir la tecnologia i els coneixements necessaris.

10. Establir fulls de ruta clars sobre com els països han de complir els seus compromisos financers addicionals, coherents i previsibles, de manera que es garanteixi un finançament equilibrat de les accions de mitigació i de les necessitats d’adaptació.

Tot això hauria de cridar a una seriosa consciència i educació ecològica”.

La crida conclou amb una Pregària per la Terra:

”Déu d’amor, ensenyeu-nos a tenir cura d’aquest món, la nostra casa comuna. Inspireu els Caps de govern mentre es reuneixen a París a escoltar i atendre la crida de la terra i dels pobres; que s’uneixin de cor i d’esperit per respondre amb valentia, buscar el bé comú i la protecció d’aquest bell jardí terrenal que heu creat per a nosaltres, per als nostres germans i germanes, i per a les generacions futures. Amén”.

Firmen la declaració els cardenals Oswald Gracias, arquebisbe de Bombay, Índia President de FABC (Àsia), Peter Erdö, arquebisbe d’Esztergom-Budapest President de CCEE (Europa) Reinhard Marx, arquebisbe de Múnic, Alemanya, President de COMECE (Europa), Rubén Salazar Gómez, arquebisbe de Bogotà, President del CELAM (Amèrica Llatina), i S. B. Bechara Boutros Rai, patriarca d’Antioquia (Maronites) President de CCPO (Consell dels Patriarques Catòlics d’Orient); els arquebisbes Gabriel Mbilingi, de Lubango, Angola, President de SECAM (Àfrica), Joseph Kurtz, de Louisville, President d’USCCB (Estats Units), John Ribat, de Port Moresby, Papua Nova Guinea, President de FCBCO (Oceania) i el bisbeo David Douglas Crosbi OMI, de Hamilton, Canadà, President de CCCB.

El documento està redactat en col·laboració con les xarxes catòliques CIDSE i Caritas Internationalis i amb l’auspici del Consell Pontifici de Justícia i Pau.

Compartir