L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat del Sr. Bisbe Coadjutor Mons. Josep-Lluís Serrano, ha ofert aquest migdia al Palau Episcopal la tradicional recepció de Nadal a les Autoritats i al Poble d’Andorra, a la qual han assistit els màxims representants de les més altes institucions del Principat i de tots els estaments de la societat andorrana.
Entre els assistents a la recepció hi eren el Cap del Govern d’Andorra, M. I. Sr. Xavier Espot, acompanyat per la totalitat del seu Gabinet; el Síndic General i la Subsíndica General, M. I. Sr. Carles Ensenyat i M. I. Sra. Sandra Codina; el President del Consell Superior de la Justícia, M. I. Sr. Josep Maria Rossell; el membre del Tribunal Constitucional d’Andorra, M. I. Sr. Pere Pastor; els Ambaixadors d’Andorra; el Representant Personal del Copríncep Episcopal, Dr. Eduard Ibáñez; i el Director de Gabinet de la Representació del Copríncep Francès a Andorra, Sr. Robert Mauri.
També hi han assistit els Presidents dels Grups Parlamentaris i un bon nombre de Consellers Generals així com els Cònsols de les set Parròquies del Principat amb una àmplia representació dels Consellers comunals; el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri; el Vicari Episcopal Mn. Antoni Elvira, el Rector de la Parròquia que l’Arquebisbe està visintant en la Visita Pastoral, Mn. Chisvert, el Secretari General i Canceller del Bisbat, Mn. David Codina, entre d’altres membres de la Cúria diocesana; i nombroses personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes.
Després del parlament del Copríncep Episcopal, el text íntegre del qual adjuntem a continuació, el Cor dels Petits Cantors d’Andorra, dirigit per Jordi Sabata i amb l’acompanyament al piano de Nicolas Licciardi, ha interpretat les nadales “El 25 de desembre” i “El noi de la mare”, per cloure tot seguit l’acte amb la interpretació de l’Himne Nacional d’Andorra.
Discurs del Copríncep episcopal, S.E. Mons. Joan-Enric Vives
a la Recepció de Nadal
oferta a les Autoritats i al Poble d’Andorra
18 de desembre de 2024
Molt Il·lustres Sr. Cap de Govern, Sr. Síndic General, Sr. President del Consell Superior de la Justícia, Sr. President del Tribunal Constitucional, Honorable Sr. Cònsol de Canillo en representació de les parròquies del Principat,
M.I. Sr. Representant del Copríncep episcopal i Distingit Sr. director de Gabinet del Representant del Copríncep francès,
Molt Il·lustres Consellers Generals, Membres del Govern, Honorables Srs. Cònsols, M.I. Raonador del ciutadà, Autoritats i representants dels poders constitucionals del Principat d’Andorra,
Il·lustríssims Srs. Vicaris General i Vicari episcopal. Sr. Arxiprest. Sr. Rector de St. Julià de Lòria, on estic fent la Visita Pastoral.
Excel·lentíssims Senyors Ambaixadors,
Representants d’altres institucions i entitats del país,
Il·lm. Sr. Alcalde de La Seu d’Urgell,
Senyores i Senyors, amics tots. Benvinguts!
Sigueu tots molt benvinguts a aquest Palau del Copríncep. Com bé sabeu i m’agrada reiterar, aquest Palau és la casa de tots els andorrans, i és un signe patent de la sobirania del Principat d’Andorra.
És un gran goig poder celebrar, un any més, aquesta trobada tradicional i entranyable amb els representants del poble andorrà. És una trobada que ens permet saludar-nos i compartir els nostres millors desitjos per a aquestes festes nadalenques i per al nou any que aviat començarà; una trobada que ens ajuda a estrènyer i renovar els nostres vincles d’amistat social i de fraternitat.
Enguany ho faig, com veieu, acompanyant del Sr. Bisbe Coadjutor, l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Josep-Lluís Serrano. És un gran goig que el Papa Francesc ens l’hagi enviat i tenir-lo entre nosaltres, repetint així un fórmula de relleu episcopal que ha donat bons resultats i que garanteix la continuïtat institucional del Coprincipat, al servei del poble andorrà. Ha vingut amb un gran desig d’estimar i servir el Principat i us agraeixo que l’ajudeu, en aquest temps de preparació, a conèixer en profunditat el nostre país; sé que ja ho feu.
Un any més arriba Nadal, amb tota la seva força i la seva càrrega d’esperança i de pau per a tota la humanitat. Tot anhelant una treva i el cessament del foc per als lloc en guerra, em ve a la memòria la Treva de Nadal de 1914, ara fa just 110 anys. Fou una sèrie d’altos el foc generalitzats, no oficials, que van tenir lloc en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial. En la setmana prèvia al Nadal, -com som avui- els soldats alemanys i els britànics van començar a intercanviar salutacions i nadales entre les seves trinxeres i, a vegades, la tensió es va reduir fins al punt que els soldats van sortir de les trinxeres per anar a parlar amb els seus enemics i intercanviar regals. Això va succeir sobretot durant la nit de Nadal i el dia de Nadal, quan molts soldats d’ambdós costats es van aventurar de forma independent a entrar en «terra de ningú», on es van barrejar, i es van intercanviar menges i records. A més de les cerimònies d’enterrament conjuntes, diverses trobades van acabar amb nadales i altres cants. El popular “Santa Nit” esdevingué un cant de Pau i de germanor. Les tropes d’ambdós costats fins i tot van compartir partits de futbol, en una de les imatges més perdurables de la treva.
Sí. Perquè Nadal és celebrar amb joia i alegria profundes que Déu ha vingut, que ve cada dia i que vindrà; i que ens ha fet germans sense distincions de nacionalitat, raça o orígens. Tots som u en el Crist (cf. Pau als Gàlates 3,28).
Déu ha vingut al nostre món en la persona de Jesucrist, com un germà, fent el bé, estimant, consolant, perdonant i donant la vida, inaugurant un nou temps d’amor. I Déu ve a cadascun de nosaltres cada dia, estimant-nos incondicionalment de forma personal, més enllà de les nostre febleses i errors. I Déu vindrà definitivament al final de la història, per inundar l’univers de pau.
Benvolguts: Estem preparant l’Any en què es compleixen els 2.025 anys que va néixer Jesús a Betlem de Judà. Precisament l’esperança és el missatge central que ha triat el Papa Francesc per al pròxim Any Jubilar del 2025, amb la Butlla “Spes non confundit”, “l’esperança no decep” (citant la Carta als Romans 5,5).
Que n’és de necessària aquesta esperança en el nostre món ferit i convuls! Un món on les desigualtats, la pobresa, la guerra, la violència, la inestabilitat política a tants països, el problema ecològic, les catàstrofes naturals i els egoismes ens fan tant de mal i ens mantenen amb l’ai al cor… Són tants els motius de preocupació, i els andorrans no hi som ni hi podem ser aliens…
En aquest context, l’esperança cristiana es presenta com un antídot davant el desànim i la desesperació. És la força que sosté els creients a l’hora d’enfrontar-se a les injustícies i al sofriment, sabent que Déu està actuant en la història.
Perquè l’esperança cristiana no és una idea abstracta, ni un simple desig de millors temps, sinó una virtut teologal arrelada en la fe i l’amor.
És la confiança en les promeses de Déu, especialment en la promesa de la resurrecció i la vida eterna amb Crist, que dona sentit al caminar i al sofrir. És la certesa que, malgrat les dificultats del present, el pla amorós de Déu Creador per a la humanitat és un pla de salvació i de vida plena. L’esperança transforma el cor i el món, i ens impulsa a viure amb alegria, sabent que la nostra destinació final és la comunió plena i eterna amb Déu.
Aquesta renovada esperança ens ha d’ajudar als andorrans a afrontar responsablement i amb valentia els grans desafiaments que tenim com a país: els interrogants sobre els límits del nostre creixement i sobre el nostre model econòmic i la seva necessària diversificació; les dificultats per a l’accés a l’habitatge; el deteriorament de la salut mental de moltes persones; l’envelliment de la població i la baixíssima natalitat; l’agilització de la justícia i la reinserció dels empresonats; les desigualtats socioeconòmiques; les conseqüències del progressiu canvi climàtic que tant ens afecta, la gestió de la immigració i la creixent diversitat cultural, lingüística i religiosa de la nostra societat, junt amb la promoció de l’ús social de la nostra llengua i cultura catalana.
Tots ells reclamen la nostra atenció i molt de diàleg amb alçada de mires en la nostra societat. Reclamen també un esforç de col·laboració estreta entre tots els Andorrans, i també amb els Estats i territoris veïns i els ui formen el nostre nexe cultural més proper. Molts pateixen algunes problemàtiques similars a les nostres i hem de comptar que som interdependents.
En tots aquests desafiaments, certament, hi veiem avenços i signes d’esperança.
Cada cop hi ha una consciència social més clara sobre la necessitat d’abandonar antigues inèrcies, per tal d’afrontar aquests reptes del present i sobretot de futur. I de fer-ho sumant els esforços de tothom, de totes les institucions i de la societat civil.
Al llarg d’aquest darrer any, són moltes les propostes, les iniciatives polítiques i els debats que s’han plantejat o engegat en aquests àmbits, tant per part del Govern, com del Consell, els Comuns i d’altres institucions.
Són també un signe d’esperança tots els esforços institucionals que es fan per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom, amb la construcció d’habitatge públic o la necessària regulació del mercat. Encara segurament trigaran a donar fruits, i caldrà fer-hi molt més esforços, però mostren ja l’inici d’un important camí de futur.
Són també un enorme signe d’esperança el múltiples gestos de solidaritat de la nostra societat davant de col·lectius amb dificultats, tant al nostre país com a fora, com reflecteix per exemple la solidaritat amb els afectats per la DANA de València, l’ajut a Ucraïna i Gaza, l’acollida de refugiats sirians i ucraïnesos o el suport a tantes entitats i causes socials.
En l’àmbit de la salut mental, deixeu-me també expressar la meva alegria sincera pel fet que ja hem pogut iniciar les obres per a la creació del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Pirineu en l’edifici del nostre Seminari de La Seu. Un cop acabat, aquest Centre oferirà el seus serveis als diversos territoris pirinencs, en concertació amb Andorra i amb Catalunya, que contribuiran a donar una bona resposta a les necessitats de la nostra població.
L’any vinent, el poble andorrà haurà de prendre decisions importants en diversos àmbits, entre elles la qüestió fonamental de ratificar o no l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Com he dit en diverses ocasions, com a Copríncep he acompanyat i donat suport al Govern en el procés de negociació, que ha permès un Acord que crec que té en compte la sobirania i les especificitats andorranes.
Però, dit això, no em correspon pronunciar-me sobre quina és la millor decisió a prendre, doncs això pertany a la lliure voluntat del Poble Andorrà. El que sí que vull és subratllar la transcendència d’aquesta cruïlla per al futur del nostre poble, així com demanar que continuï el debat, ampli, seriós i respectuós. Un debat que eviti el perill d’una mirada basada simplement en interessos personals o partidaris a curt termini, que eviti una tensió o polarització innecessàries o excessives. Ens cal una mirada que es deixi guiar de manera valenta per l’horitzó del bé comú i el bé més gran, amb vista a les generacions futures, tenint en compte la nostra fragilitat i l’inestable context internacional.
D’altra banda, els reptes del nostre país no ens poden fer oblidar la gran importància de les nostres ineludibles responsabilitats en el nostre entorn europeu, en la comunitat internacional i la família humana, en proporció a les nostres dimensions.
Ens cal seguir actuant com un país que contribueix al respecte al Dret internacional, com hem vingut demostrant. Un país que aporta el seu testimoni i les seves propostes als debats globals. Un Estat que protegeix els drets de les persones i la inalienable dignitat – “dignitat infinita” diu el Papa Francesc- de tota vida humana.
Ens cal, en fi, seguir avançant com un país que es compromet solidàriament i de manera creixent, generosa i creativa envers la cooperació amb els països més pobres de la terra.
En aquest sentit, per a aquest any del Jubileu 2025, el Papa Francesc ha proposat a la comunitat internacional fer tres gestos concrets portadors de justícia i d’esperança. Són propostes en les quals es pot també inspirar o que pot recolzar el nostre país.
El Sant Pare Francesc demana la reducció del deute extern que hipoteca tantes nacions pobres, reconeixent així el deute ecològic que tenim els països més rics i apostar per una nova arquitectura financera internacional fundada en la solidaritat i l’harmonia entre els pobles.
Demana igualment un compromís ferm de respecte a la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, promovent el desig dels joves de generar altres vides i l’abolició definitiva de la pena de mort.
I demana també la constitució d’un gran Fons mundial, que es financi amb un percentatge de la despesa en armament, destinat a eliminar definitivament la fam i facilitar als països més pobres activitats educatives que afavoreixin el desenvolupament sostenible.
Aquestes i d’altres iniciatives poden contribuir veritablement a canvis culturals i estructurals que contribueixin concretament a l’esperança i facin més propera la meta de la pau.
Benvolguts, benvolgudes.
La força de Nadal i l’inici del Jubileu venen precisament a obrir una nova oportunitat per a l’esperança, la fraternitat i la pau, en la mesura que siguem capaços de transformar el nostre cor i contribuir, personalment i col·lectivament, a una civilització d’amor. No ho desaprofitem!
Desitjo i prego que la Mare de Déu de Meritxell, Mare de l’esperança, mare protectora, compassiva i acollidora, ens ajudi a construir una societat més justa, inclusiva i solidària, més humana i més oberta a la transcendència.
Al llarg de l’any que començarem i ens els temps a venir, deixem-nos acompanyar i guiar pel seu amor matern, com a símbol de pau i esperança, a fi que ens ajudi a mantenir un viu sentit de comunitat, d’humanitat i de valors compartits.
I us desitjo a tots, juntament amb les vostres famílies, que tingueu unes felices i joioses festes de Nadal i un bon 2025.
Bon Nadal i Visca Andorra!