Confirmacions al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell (Canillo)

El diumenge 15 de setembre l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va administrar el sagrament de la Confirmació a 9 joves i 6 adults a la Parròquia de Canillo, al Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Meritxell. Concelebraren amb l’Arquebisbe, el Rector de Canillo i encarregat del Santuari, Mn. Ramon Rosell, i el secretari Mn. David Codina. Hi va assistir l’Hble. Sr. Cònsol Major de la Parròquia, Jordi Alcobé, que al final de la celebració eucarística va dirigir unes paraules molt encoratjadores als confirmats, en nom del Comú, juntament amb la mare d’una confirmada.

A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric glossà les lectures de la Paraula de Déu proclamades en aquell diumenge: la segona lectura de la carta de Sant Jaume afirmava “si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe”. En aquest sentit, Mons. Vives, va animar els confirmands a ser conseqüents amb el compromís de fe que adquirien aquell dia, ben especialment adreçant-se als adults que rebien el sagrament de la confirmació. L’Arquebisbe remarcà la importància d’una fe que sigui personal atenent a la pregunta que Jesús adreçava als Apòstols a l’Evangeli: “i vosaltres, qui dieu que soc?” Animà els joves confirmands a creure en Jesús d’una forma personal, a no dubtar de la seva existència i a donar testimoniatge d’aquesta fe, donat la vida per amor fent cas de les paraules de Jesús: ”qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà”. En aquest sentit animà els confirmands a ser generosos i no egoistes i a saber-se donar per amor perquè el que fa realment feliç a la vida és estimar gratuïtament. La felicitat és fer feliços els altres.

Al final de la Missa l’Arquebisbe regalà als joves confirmats un llantió de fusta d’olivera fet a Terra Santa, perquè recordin que han de ser llum, i la Parròquia de Canillo els regalà un llibre sobre la història del Santuari-Basílica de Meritxell, i el Comú un bolígraf.

Compartir