La situació del cristians a Terra Santa a l’actualitat i al llarg de la història, la importància de la seva presència en els Llocs Sagrats malgrat la situació tan tràgica i difícil en què viuen les famílies i una reflexió sobre el futur i com ajudar a aquestes comunitats, que són testimoni de fe a la terra on va néixer i viure Jesús, fou el motiu de la conferència quaresmal que impartí, el dimecres 19 de març, l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, a la sala d’actes de la Casa Parroquial de la Parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell.
El Rector de la parròquia, Mn. Ignasi Navarri, va fer la presentació de la xerrada, tot agraint a Mons. Vives i als assistents, que van omplir la sala, de fer-ho possible.
Mons. Vives va explicar, d’una manera didàctica i amb anècdotes viscudes personalment, com viuen les comunitats cristianes, una circumstància complexa, molt difícil d’entendre des de fora estant. Mons. Vives ha estat visitant durant vint-i-dos anys els Llocs Sagrats, en representació de la CEE, i amb motiu de la “Holy Land Coordination” que reuneix bisbes d’arreu del món per acompanyar la comunitat catòlica a Terra Santa.
Va recordar que visitar la Terra Santa és com el “cinquè Evangeli”, un lloc clau per al cristianisme des dels temps de Jesús fins a l’actualitat apuntant, ja des del principi, la importància de peregrinar-hi malgrat les dificultats, perquè això a més de donar suport de pregària i humà a les comunitats, també ofereix uns recursos econòmics, vitals per a la seva supervivència.
Durant la seva intervenció, va repassar els moments històrics que han marcat la vida dels cristians a la zona, des de l’època romana fins als conflictes recents, de manera entenedora, per acabar situant els reptes que la comunitat catòlica que hi viu afronta avui, entre els quals va assenyalar com a grans reptes: l’emigració enfront de la resistència a estar-se en una terra que també els pertany -assenyalant que en 70 anys la població cristiana ha passat del 10 al 2% del total-; la gran discriminació en què viuen les comunitats cristianes; i els conflictes de diversa índole, entre els que destaquen els sorgits de la conservació del Sant Sepulcre i els Llocs Sants, i les tensions polítiques creades per Israel amb Palestina.
En la seva reflexió final, va enaltir la tasca que hi han dut a terme els Franciscans, resistint i mantenint els Santuaris i va subratllar el paper fonamental de l’Església en la promoció de la pau i el diàleg interreligiós, l’educació, i fer ponts, tot animant els assistents a donar suport als cristians de Terra Santa en les col·lectes, la pregària i anant-hi en peregrinació.
