El vespre del dia 4 d’octubre als salons parroquials de St. Esteve de Granollers, i invitat pel Sr. Girbau, del moviment de pobles i comarques, l’Arquebisbe d’Urgell va dictar una conferència sobre les “Febleses i fortaleses de l’Església a Catalunya” dins les XXVI Jornades de formació del Mov. de Pobles i Comarques.
L’Arquebisbe Vives va ser presentat pel Sr. Joan Girbau i pel Dr. Jaume Dantí, de la Fundació Joan Maragall, ambdós militants del moviment apostòlic de pobles i comarques.
A la seva arribada va ser rebut pel Rector de la Parròquia i Vicari Episcopal de Terrassa, Mn. Josep Monfort, i l’Arquebisbe Vives va voler anar a visitar el sepulcre de Mons. Jaume Traserra, Bisbe emèrit de Solsona, enterrat al temple de St. Esteve, i amb el grup que l’acompanyava va dirigir una pregària pel seu repòs etern.
La conferència va començar amb la pregària a l’Esperit Sant pel Sínode, i va constar de dues parts. A la primera part va destacar llums i ombres, solideses i debilitats, de les actuals 10 Esglésies diocesanes que fan camí a Catalunya, remuntant-se en la història a grans fites i centrant-se en els dos darrers segles i l’aportació del Concili Vaticà II i el Provincial Tarraconense.
Va remarcar que no ens podíem deixar arrossegar per sentiments de pessimisme ni tampoc de frustració davant la baixada en molts aspectes de la vida i del nombre dels que es professen cristians. Temps de crisis, de pandèmia i de guerra que han afectat la vida eclesial. Invità a llegir les xifres des de l’esperança, fent notar que l’Esperit Sant sempre ha anat traient l’Església de les crisis, sostenint-la i enfortint-la amb nova fecunditat. Hem de creure en aquesta acció de l’Esperit Sant, i encara que tot no ho comprenguem deixar-se portar per la confiança.
Tot acceptant que hi ha molts aspectes a millorar en el testimoniatge eclesial, valorar el camí sinodal que estan fent actualment les Esglésies, acollint la crida del Papa Francesc a fer camí junts, remarcant precisament l’evangelització, la unitat pastoral de l’Església a Catalunya, el treball envers els pobres i vulnerables, i el manteniment de molts serveis eclesials. És així com l’Església a Catalunya va viure la reforma del Concili Vaticà II i l’ha anada aplicant, valorant el moment àlgid de 1995, i la celebració del Concili Provincial Tarraconense amb els seus 4 grans temes.
En una segona part més breu, i emparant-se de les aportacions del jove teòleg Joseph Ratzinger sobre el fet que l’Església del futur seria més minoritària sense que hagi de voler dir menys testimonial i significativa. Ho havia profèticament reflexionat en una conferència radiada el 1967, que novament explicà com a pensament del Papa Benet XVI durant el seu viatge a Txèquia el 2009.
El Papa demana que sobretot en el camp intel·lectual, educatiu i caritatiu, se centrin els esforços d’aquestes minories creatives i testimonials que seran les comunitats cristianes en el futur que ja està començant, especialment pel que respecta al món occidental i a Europa en particular, però estant atents a altres creixements a Àsia i Àfrica especialment.
Va concloure animant els cristians a mantenir la fe i el coratge, el servei als refugiats i als pobres, a no deixar de sembrar i a perseverar en tot el que anem portant entre mans, de testimoniatge cristià, serveis, institucions i presència en el món cultural, educatiu i social. I explicà l’aportació del Cardenal Jorge Mario Bergoglio a les trobades dels Cardenals el març de 2013, abans del Conclave en què va sortir elegit el Papa Francesc i inicià una reforma “franciscana” que Mons. Vives esbossà envels seus grans trets.
La trobada acabà amb la pregària de Sant Francesc recitada per part de tots els assistents.
