Ensenyament de la religió catòlica
Classe de religió? Per què?
ANDORRA:
- Escola Andorrana
L’oferta educativa en relació amb l’ensenyament de la religió catòlica a l’Escola Andorrana, és d’oferta obligatòria per part del centre i optativa pels alumnes. L’alumnat pot optar per l’assignatura de “Religió Catòlica” o per l’assignatura “Créixer amb valors”, tant a primera ensenyança com a segona ensenyança.
Enguany com a novetat i aplicant la Llei d’Andorra, tots els alumnes de segona ensenyança andorrana han de triar.
Circular Escola Andorrana
- Escoles cristianes
Els alumnes dels centres educatius Janer, Sagrada Família d’Escaldes i Sant Ermengol realitzen tots l’assignatura de religió donat que forma part del pla de formació de l’alumnat.
- Escoles del sistema educatiu espanyol.
Als centres del sistema educatiu espanyol la Classe de Religió també és d’oferta obligatòria per part del centre i optativa per part de l’alumne.
LA CLASSE DE RELIGIÓ
CLASSE DE RELIGIÓ… un dret emparat per la Constitució:
Se n’ha fet, i es fa, tanta polèmica entorn de la classe de religió, que alguns pares catòlics poden acabar arrossegant una mena de complex talment com si els haguessin arribat a fer creure que la presència de la classe de religió a l’escola és una reminiscència de temps passats i una aspiració ben atípica d’una societat democràtica. Ben al contrari: es tracta d’un dret constitucional, emparat en l’article 27.3 de la Constitució espanyola i el 20.3 de la Constitució d’Andorra. Els pares tenen dret a escollir l’orientació moral i religiosa de la formació dels seus fills, i les autoritats tenen el deure de posar els mitjans perquè això es dugui a terme. Per si encara hi hagués algun dubte, només cal comprovar com l’assignatura de religió té, actualment, en la majoria dels països europeus, un tractament bastant més rellevant que el que trobem a Espanya i a Andorra.
CLASSE DE RELIGIÓ… no és el mateix que la catequesi:
Aquesta distinció fa temps que els professionals de l’ensenyament de la classe de religió ho tenen clar. I els seus alumnes també. Són dues coses distintes, encara que, ha de quedar clar, que l’opció per una no fa innecessària l’altra. L’ensenyament religiós a l’escola pertany preferentment a un àmbit cultural, mentre que la catequesi ens introdueix en la vivència de la fe i el seguiment personal de Jesucrist. Àdhuc, amb el risc de simplificar la qüestió, podríem dir que la classe de religió i la catequesi es diferencien i s’assemblen, de forma similar a com ho fan el “conèixer” i l’ “estimar”.
CLASSE DE RELIGIÓ… per comprendre la cultura que hem heretat:
És necessària per entendre millor la nostra cultura i les nostres tradicions, amb profundes arrels cristianes. Com podran entendre els nostres infants i joves la pintura, la música, l’escultura, l’arquitectura, la filosofia, la història, la política, el folklore, les tradicions, si no coneix en profunditat els fonaments de la religió? I el mateix podem dir, en un nivell més genèric, d’una comprensió mínima de les altres religions i per a poder treure el cap al nostre món globalitzat on vivim.
CLASSE DE RELIGIÓ… per comprendre i viure la solidaritat:
La solidaritat és un valor que es fonamenta en l’amor als altres. És clar que una educació integral ha d’incloure la dimensió moral. De què servirà l’acumulació de conceptes en l’ensenyament, si no hi ha un espai específic en el qual s’eduqui en comportaments morals? Valors com la solidaritat, la sinceritat, la justícia, el respecte i la generositat són imprescindibles en la nostra societat.
CLASSE DE RELIGIÓ… per aprendre a respectar el medi ambient:
Hem de tenir cura del món que Déu ha posat a les nostres mans. La Natura, com a obra de Déu, com a lloc privilegiat d’encontre amb la creació ens demana una sensibilització i una actuació acuradament respectuosa. La religió ens dóna arguments ferms per fer de la defensa del medi ambient una qüestió bàsica i fonamental. La classe de religió ens ajuda a valorar degudament l’entorn i a estimar la terra, el mar i l’espai com a llocs privilegiats de trobada amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu Creador.
CLASSE DE RELIGIÓ… Davant de la fragmentació del saber, necessitem una cosmovisió:
Avui existeix una gran “parcel·lació” en el saber humà, acompanyada d’una sobreacumulació de dades, tant en les disciplines científiques com en les humanístiques. Es tracta d’una fragmentació que ha contribuït notablement a la proliferació de crisis d’identitat cultural, de valors i de tradicions. Amb freqüència es simplifica dient que aquesta fragmentació és fruit inevitable de l’especialització en el saber, i s’oblida que l’exclusió del fet religiós, que alguns proclamen, ens està dificultant la integració de tots aquests coneixements en una saviesa global.
CLASSE DE RELIGIÓ… La religió respon al sentit de l’existència:
Un ensenyament global ha de respondre a les preguntes clau sobre el sentit de la nostra existència. De què em serveix conèixer l’evolució de l’univers, si ningú m’explica per què estem en aquesta vida? Com podem fonamentar els drets de l’ésser humà sense donar raó de la diferència essencial entre l’animal irracional i l’home espiritual? Hem de parlar amb optimisme dels avenços científics i de la societat del futur, si no tenim fonamentada la nostra esperança en el més enllà de la mort? El Papa Benet XVI, a la darrera trobada de mestres de religió italians, els recordava que “gràcies a l’assignatura de religió, l’escola i la societat s’enriqueixen amb veritables laboratoris de cultura i d’humanitat, en els quals, desxifrant l’aportació significativa del cristianisme, es capacita a la persona per a descobrir el bé i per a créixer en la responsabilitat; per a buscar l’intercanvi, afinant el sentit crític i per a recórrer als dons del passat de manera que es pugui comprendre millor el present i projectar-se conscientment cap al futur”.
CLASSE DE RELIGIÓ… Per conèixer el continguts de la fe amb rigor acadèmic, sentit crític i obertura al diàleg:
Avui, molts reneguen d’una religió que no han conegut, i sobre la qual solament se’ls ha transmès determinades llegendes negres. El nivell d’ignorància en matèria religiosa ha crescut tant que, avui en dia, no podem ni hem de donar res per suposat. És necessari començar pels fonaments bàsics. Tot visitant el MNAC de Barcelona, un adolescent comentava davant el Pantocràtor de la Vall de Boí… qui és aquest home d’ulls grans? La ignorància religiosa preocupa als docents d’història de l’art. Els professors critiquen que els alumnes coneguin cada vegada menys els fonaments del cristianisme; denuncien que es confongui el laïcisme amb l’eliminació d’icones culturals del nostre país
CLASSE DE RELIGIÓ… La matèria religiosa interessa a la humanitat d’avui:
No és certa la suposició que l’home modern no sigui religiós. De fet, la ignorància religiosa tendeix a crear continus mites i succedanis del fet religiós. Quan deixem de creure en Déu, tendim a creure en qualsevol cosa. El fenomen de la proliferació, en els últims anys, de novel·les esotèrico-religioses, a l’estil del Codi da Vinci, és ben simptomàtic. Quants s’aprofiten del desconeixement de molts cristians sobre la seva fe i sobre la història de l’Església, per a confondre la realitat amb la ficció! L’absència de coneixements bàsics fa difícil distingir entre el que són rondalles, fantasies o atacs a la història i als valors de l’Església. El fet que tantes novel·les i pel·lícules es centrin en el sagrat i misteriós, denota que l’home modern segueix sent religiós, però també demostra que la seva ignorància religiosa el fa més manipulable que mai.
CLASSE DE RELIGIÓ… per mantenir un Diàleg intereligiós amb lucidesa:
Som conscients del greu problema que la pau mundial té amb el fonamentalisme religiós. Cada vegada veiem amb més claredat que l’estabilitat internacional, i fins i tot la nostra convivència amb nouvinguts/es, necessita sustentar-se en el diàleg intereligiós. Ara bé, només pot dialogar qui té consciència i coneixement del seu punt de partida. En cas contrari, més que a una “aliança de civilitzacions”, estem abocats a la desaparició de la nostra.
…Per totes aquestes raons podem concloure que l’assignatura de Religió és un dret, un deure, un goig i una resposta a les inquietuds de mares i pares que volen que els seus fills aprenguin a l’escola allò que dóna horitzó. sentit i consistència a la vida.
És una necessitat per la cultura i la felicitat dels vostres fills i és bona per a la societat.
Digues SÍ a la classe de religió!
Mn. Pepe Chisvert i Villena
Delegat d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell