Posar “ànima” en el món digital
6. Aquesta visió positiva del món de les comunicacions, hereva i deutora del Concili Vaticà II, no significa, segons el mateix esperit del Decret Inter Mirifica, renunciar a la necessària responsabilitat i al sentit crític que -com a usuaris destinataris i emissors- han de tenir els sacerdots i s’ha d’inculcar també a la resta de fidels mitjançant la deguda formació moral de la doctrina de l’Església.
Hem de ser conscients que les innovacions tecnològiques suposen també canvis de valors. Això ha passat sempre, i ara es nota en components essencials del que és humà. Així, una de les paradoxes de l’actual societat de la informació rau en el fet que és precisament la veritat mateixa la que s’ha tornat per a molts impossible, amb el que això suposa de carències per a la transmissió de la fe cristiana. És més, constatem que un inadequat i abusiu ús dels moderns mitjans està produint, especialment en els més joves, la pèrdua d’interioritat que porta a ignorar la dimensió espiritual i transcendent de la persona, així com la propagació del contacte superficial que dificulta la trobada personal i relacional, sobretot en la família, amb una predominant tendència a l’anonimat, a l’espectacle i a l’excitació dels sentiments, així com a la substitució de la veritat per l’opinió, en un creixent relativisme.
7. Valorem els efectes benèfics i els recursos que les noves tecnologies de la comunicació suposen per a la pastoral de l’Església i el progrés humà, i animem al seu ús personal i pastoral en les comunitats cristianes, com ho fan els documents Església i Internet i Ética a Internet , però alhora ens hem de posar en guàrdia davant els efectes negatius que es puguin produir des del punt de vista antropològic, ètic i educatiu, per part de les noves tecnologies de la comunicació si no s’usen adequadament per emissors i receptors.
8. Ja que ens trobem en l’Any Sacerdotal i que en aquesta Jornada de les Comunicacions Socials té un protagonisme especial el sacerdot, no podem deixar de fer una clara denúncia de la parcialitat amb què és tractada amb freqüència la figura i missió del sacerdot en molts mitjans de comunicació en què, faltant a la veritat i tan injustament, es generalitza sobre la immensa majoria del clergat la sospita de comportaments immorals i delictius d’una minoria infidel de sacerdots i religiosos. Tots lamentem amb molt de dolor el dany produït, alhora que ens solidaritzem amb les víctimes a les quals s’ha d’acompanyar amb més caritat i justícia. L’heroica i fidel trajectòria de santedat i entrega als altres de la immensa majoria dels més de quatre-cents mil sacerdots d’avui, així com dels que els han precedit, molts dels quals són a la glòria dels altars, no pot quedar enfosquida i relegada avui a les pàgines de successos per alguns mitjans, quan no és ridiculitzada en sèries de ficció. No volem un tracte privilegiat o de favor, sinó la veritat i la justícia: la de donar a cadascú el que és seu també en la informació.
9. Es tracta de salvaguardar en tot la dignitat i els drets de l’ésser humà i la recerca del bé comú. Per això, el Papa Benet XVI ens convida a dur a terme en el món digital de la comunicació una vertadera diaconia de la cultura: “Sense temors volem endinsar-nos en el mar digital, afrontant la navegació oberta amb la mateixa passió que des de fa dos mil anys governa la barca de l’Església. Més que pels recursos tècnics, encara necessaris, volem qualificar-nos per habitar aquest univers amb un cor creient, que contribueixi a donar una ànima a l’ininterromput flux comunicatiu de la xarxa. Aquesta és la nostra missió, la missió irrenunciable de l’Església: la tasca de cada creient que treballa en els mitjans de comunicació és aplanar el camí a noves trobades, assegurant sempre la qualitat del contacte humà i l’atenció a les persones i a les seves veritables necessitats espirituals; oferint als homes que viuen en aquest temps ‘digital’ els signes necessaris per a reconèixer el Senyor” .
Demanem als comunicadors cristians que segueixin posant “ànima” en el món dels mitjans amb vocació i treball, realitzats amb professionalitat i esperit de servei a favor de les persones i de la societat sencera, al mateix temps que amb coherència envers la seva identitat cristiana. A ells adrecem de manera especial la nostra proximitat, agraïment i estima per la labor que desenvolupen juntament amb els seus companys de professió, per a qui també tenim en aquesta Jornada un record agraït.