Els nous mitjans, al servei de la Paraula
2. Es tracta d’un nou escenari on el sacerdot està cridat a exercir el seu ministeri, la principal tasca del qual és “anunciar Crist, la Paraula de Déu feta carn, i comunicar la multiforme gràcia divina que ens salva mitjançant els Sagraments”. En l’actualitat els sacerdots han de dur a terme aquesta tasca pastoral amb l’ajuda de les noves tecnologies digitals, especialment Internet, considerant aquests moderns recursos com a noves oportunitats per a la missió evangelitzadora que constitueix la pròpia raó de ser de l’Església . Així ho entén també el Papa Benet XVI quan afirma en el seu Missatge que el món digital constitueix una gran oportunitat ja que els “sacerdots han d’anunciar l’Evangeli valent-se no només dels mitjans tradicionals, sinó també dels que aporta la nova generació de mitjans audiovisuals (foto, vídeo, animacions, blocs, llocs web), ocasions inèdites de diàleg i instruments útils per a l’evangelització i la catequesi”.
3. En aquesta mateixa línia i desitjant que els mitjans de comunicació gaudeixin de la major consideració en la nostra tasca pastoral ordinària en les diòcesis, parròquies i altres comunitats, animem els sacerdots i els fidels, especialment els pares, educadors i catequistes, en particular els més joves i “nadius” de la Xarxa, a endinsar-se per aquests nous camins del “món digital”, posant amb creativitat i audàcia apostòlica, totes les noves tecnologies de la comunicació al servei de l’anunci de Jesucrist. “La Paraula podrà així -com assenyala el Papa- navegar mar endins envers els nombrosos encreuaments que crea l’atapeïda xarxa d’autopistes del ciberespai, i afirmar el dret de ciutadania de Déu en cada època, perquè Ell pugui avançar a través de les noves formes de comunicació pels carrers de les ciutats i aturar-se davant els llindars de les cases i dels cors i dir de nou: «Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi» (Ap 3, 20)”.
4. Per tal d’assolir aquest objectiu apostòlic d’un major espai per a Déu en la societat actual, treballem també per aconseguir, al seu torn, un major espai per als mitjans en la pròpia Església, a escala nacional, diocesana i parroquial. L’evangelització de la cultura actual, essencialment mediàtica, passa per aquesta exigència necessària a la qual no n’hi ha prou de respondre amb amables consideracions teòriques sobre els mitjans, sinó sobretot amb un major esforç pràctic en projectes i realitzacions, amb la imprescindible i generosa aportació econòmica dels fidels, que han de veure també en aquesta tasca pastoral el deure d'”ajudar l’Església en les seves necessitats”.
5. Aquesta obstinació exigeix entre nosaltres més atenció a la dimensió formativa en comunicació social dels qui han de ser o són ja predicadors de la Paraula de Déu, i el mateix caldria dir dels educadors i catequistes, el bagatge formatiu dels quals hauria d’incloure aquesta matèria específica amb entitat pròpia. Se’ns demana avui a tots una nova oratòria per a transmetre adequadament la Paraula de Déu als homes i dones de la nostra cultura mediàtica, a més de la imprescindible ajuda de l’Esperit Sant i una sòlida espiritualitat i formació teològica. Encoratgem a participar en els cursos i mitjans formatius en comunicació que l’Església ofereix a sacerdots, seminaristes i fidels.
