L’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va presidir el dia 27 de gener a la Llar de Sant Josep de La Seu d’Urgell l’Eucaristia d’acció de gràcies en el 150 aniversari de la fundació de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Hi van concelebrar el Rector de Sant Ot i Vicari general, Mn. Ignasi Navarri; el Rector del Seminari, Mn. Gabriel Casanovas, el P. Martín Hinojosa i Mn. David Codina. També van acolitar els seminaristes de la Diòcesi. Hi van assistir les religioses de la Comunitat, amb els treballadors i voluntaris que col·laboren en les tasques de la llar de St. Josep i els padrins que hi són acollits.
La Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats va ser fundada a Barbastre el 27 de gener de 1873 pel Venerable Saturnino López Novoa i Santa Teresa de Jesús Jornet. En aquella data van ser deu les religioses que van vestir els hàbits a la capella de l’antic seminari de la localitat. Quatre dies després, ja a la casa Pueyo del Entremuro (la primera casa mare de la comunitat), es va completar la cerimònia amb el moment solemne de fer els primers nomenaments. A proposta del Fundador, la Gna. Teresa de Jesús Jornet va ser nomenada superiora general, càrrec i servei que va exercir fins a la seva mort per desig exprés de les seves germanes.
A la seva homilia Mons. Vives va glossar la Paraula de Déu proclamada i va comparar com aquella fundació amagada a Barbastre l’any 1873 va ser com un “gra de mostassa” i “llavor que cau a terra i dóna molt de fruït”. El Regne de Déu creix d’una forma amagada enmig del món malgrat les dificultats i obstacles i dóna molt de fruit. Ens cal ser persones de fe, que tenen la convicció que Déu els acompanya en la seva vida, d’una forma amagada però real. Santa Teresa de Jesús Jornet i Ivars, ajudada pel canonge D. Saturnino López Novoa, va saber veure les necessitats del món rural i donar resposta als ancians sols i desemparats creant autèntiques llars (així volia que fossin anomenades les seves “cases”asil).
Segle i mig més tard, la Congregació té 204 comunitats repartides per 19 països, i segueix fidel a l’exercici constant de la virtut de la caritat cristiana en els ancians més vulnerable, acollint-los en un ambient familiar i atenent totes les seves necessitats materials, afectives i espirituals, fent realitat dia rere dia el lema de Santa Teresa de Jesús Jornet: “Cuidar els cossos per salvar les ànimes”.
