Amb motiu del 120è aniversari de la mort de Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902), el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), ha organitzar una exposició a la seu del Centre a Barcelona amb el títol “Al voltant de Verdaguer”, on diversos autors contemporanis reinterpreten la vida i l’obra literària del poeta. Des de la poesia, les arts visuals, la pintura, la intel·ligència artificial, el text i la paraula, la instal·lació i la música, els autors proposen fer una revisió i una nova mirada a un dels llibres de Mn. Cinto Verdaguer.
Els artistes participants han estat Lluís Calvo (llibre Canigó); Cristina Curto (l’Atlàntida); Anna Dot (Aires de Montseny); Marta Lluvich (Pàtria); Perejaume (Al cel); Pilar Rosado (Montserrat) i l’Arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives (Excursions).
El dia 22 de setembre, a la seu del CEC a Barcelona, va tenir lloc l’acte inaugural amb un concert de Roger Mas, amb l’assistència de l’Arquebisbe Vives.
Aquest és el text que hi ha escrit l’Arquebisbe en “conversa” amb el llibre “Excursions” de Mn. Cinto Verdaguer:
Per al CEC
Mn. Cinto Verdaguer als 120 anys del seu “dies natalis”, amb admiració i agraïment.
Rellegint les seves “Excursions” de 1882 i 1883 (ed. 1904) pel llarg i ample del Bisbat d’Urgell i el Principat d’Andorra
Fores sacerdot i poeta, caminador incansable i servidor del Verb, que viu en totes les paraules de totes les llengües, mostrant la riquesa del Creador.
Afaiçonares amb amor i destresa la nostra llengua catalana que feres gran i poderosa, universal i concreta, depurada, rica, dolça i lluminosa…
Ningú com tu no ha descrit amb mots tan precisos, cisellats i musicals el nostre Pirineu. Rere teu tot canta i es revelen els misteris de la natura, que solament tu vas desentranyar.
Passejares a peu per tot el nostre gran Bisbat d’Urgell, de cap a cap, resseguint-ne valls i muntanyes, llacs i rius, carenes i congestes. I ens vas llegar amb les teves “Excursions” descripcions esplèndides, que ens atreuen encara avui.
Amb ànima excursionista ens has llegat els teus camins amb la precisió i la dèria de fer-los immortals en el teu immens poema “Canigó”. A peu, amb la sotana, el paraigua, el barret de capellà i una maleteta austera amb el breviari i l’indispensable paper i llapis, per extreure notes de les Excursions que enriquiren les teves vivències tan úniques i tan immortals.
A voltes, potser et vas sentir incomprès pels de dalt, a voltes menyspreat pels de baix, i segurament enganyat pels qui estimaves. Has de perdonar la miopia que no deixava veure a alguns el gegant amb qui convivien. Però el poble t’adorava i el teu cor d’infant sense malícia, no et deixava captar les moltes trampes de la condició humana. Perdona la nostra mesquinesa. Mai ningú no hauria d’haver gosat prendre’t la música de la teva lira o limitar-te d’alçar el calze de la salvació.
Els d’Urgell i els d’Andorra, amb tots els catalans, t’agraïm les teves “Excursions” per la nostra geografia, que tu has fet universal, plasmades en aquell llibre breu, editat humilment en el n. 26 de la Biblioteca popular de l’Avenç. Elles són a l’arrel de la millor prosa romàntica i la construcció del català modern, gràcies a la teva obra literària i periodística.
Gràcies benvolgut Mossèn Cinto per la teva immortal obra i pel teu testimoniatge de llibertat, de coratge i de dignitat. Ajuda’ns a perseverar en l’amor compromès per la llengua i la cultura catalana, i per l’atribolada pàtria que ens ha fet el que som.
+Joan-Enric Vives
Arquebisbe-b. d’Urgell i Copríncep d’Andorra
Juny 2022
