Con motivo del 120 aniversario de la muerte de Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902), el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), ha organizado una exposición en la sede del Centro en Barcelona con el título «A cerda de Verdaguer», donde varios autores contemporáneos reinterpretan la vida y la obra literaria del poeta. Desde la poesía, las artes visuales, la pintura, la inteligencia artificial, el texto y la palabra, la instalación y la música, los autores proponen realizar una revisión y una nueva mirada a uno de los libros de Mn. Cinto Verdaguer.
Los artistas participantes han sido Lluís Calvo (libro Canigó); Cristina Curto (l’Atlántida); Anna Dot (Aires de Montseny); Marta Lluvich (Pàtria); Perejaume (Al cel); Pilar Rosado (Montserrat) y el Arzobispo de Urgell Joan-Enric Vives (Excursions).
El día 22 de septiembre, en la sede del CEC en Barcelona, tuvo lugar el acto inaugural con un concierto de Roger Mas, con la asistencia del Arzobispo Vives.
Éste es el texto que está escrito el Arzobispo en “conversación” con el libro “Excursions” de Mn. Cinto Verdaguer:
Para el CEC
Mn. Cinto Verdaguer als 120 anys del seu “dies natalis”, amb admiració i agraïment.
Rellegint les seves “Excursions” de 1882 i 1883 (ed. 1904) pel llarg i ample del Bisbat d’Urgell i el Principat d’Andorra
Fores sacerdot i poeta, caminador incansable i servidor del Verb, que viu en totes les paraules de totes les llengües, mostrant la riquesa del Creador.
Afaiçonares amb amor i destresa la nostra llengua catalana que feres gran i poderosa, universal i concreta, depurada, rica, dolça i lluminosa…
Ningú com tu no ha descrit amb mots tan precisos, cisellats i musicals el nostre Pirineu. Rere teu tot canta i es revelen els misteris de la natura, que solament tu vas desentranyar.
Passejares a peu per tot el nostre gran Bisbat d’Urgell, de cap a cap, resseguint-ne valls i muntanyes, llacs i rius, carenes i congestes. I ens vas llegar amb les teves “Excursions” descripcions esplèndides, que ens atreuen encara avui.
Amb ànima excursionista ens has llegat els teus camins amb la precisió i la dèria de fer-los immortals en el teu immens poema “Canigó”. A peu, amb la sotana, el paraigua, el barret de capellà i una maleteta austera amb el breviari i l’indispensable paper i llapis, per extreure notes de les Excursions que enriquiren les teves vivències tan úniques i tan immortals.
A voltes, potser et vas sentir incomprès pels de dalt, a voltes menyspreat pels de baix, i segurament enganyat pels qui estimaves. Has de perdonar la miopia que no deixava veure a alguns el gegant amb qui convivien. Però el poble t’adorava i el teu cor d’infant sense malícia, no et deixava captar les moltes trampes de la condició humana. Perdona la nostra mesquinesa. Mai ningú no hauria d’haver gosat prendre’t la música de la teva lira o limitar-te d’alçar el calze de la salvació.
Els d’Urgell i els d’Andorra, amb tots els catalans, t’agraïm les teves “Excursions” per la nostra geografia, que tu has fet universal, plasmades en aquell llibre breu, editat humilment en el n. 26 de la Biblioteca popular de l’Avenç. Elles són a l’arrel de la millor prosa romàntica i la construcció del català modern, gràcies a la teva obra literària i periodística.
Gràcies benvolgut Mossèn Cinto per la teva immortal obra i pel teu testimoniatge de llibertat, de coratge i de dignitat. Ajuda’ns a perseverar en l’amor compromès per la llengua i la cultura catalana, i per l’atribolada pàtria que ens ha fet el que som.
+Joan-Enric Vives
Arquebisbe-bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra
Juny 2022
