El compositor català Bernat Vivancos, antic escolà del Monestir de Montserrat i una de les veus més reconegudes de la música coral contemporània, va visitar el Bisbe d’Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano, la tarda del dimecres 11 de març, a la Casa del Bisbat.
La trobada va tenir lloc en motiu de la presentació del projecte “Ora et Honora”, una iniciativa musical i espiritual que compta amb el patrocini i la col·laboració del Bisbat d’Urgell. Durant la visita, el compositor va fer entrega del llibret que recull aquest treball: un conjunt de divuit salms destinats a la litúrgia, escrits per a cor mixt, salmista i amb possibilitat d’acompanyament instrumental, tot privilegiant sovint la interpretació a cappella. Els salms s’agrupen en tres col·leccions —romàntics, romànics i romans— pensades perquè puguin ser cantades pel poble fidel, amb una escriptura musical que cerca la senzillesa i la bellesa pròpies del cant litúrgic.
Arrelada en la tradició montserratina que va marcar la seva formació musical i espiritual, la proposta de Vivancos s’inspira també en la bellesa del patrimoni romànic de la nostra Església d’Urgell, especialment en les esglésies de la Vall de Boí. “Ora et Honora” posa la música al servei de la pregària i oferir a l’Església un repertori accessible per a la celebració litúrgica i la pregària personal.
Amb motiu de la seva visita a la Casa del Bisbat per presentar el projecte Ora et Honora, vam aprofitar l’ocasió per conversar amb el compositor Bernat Vivancos sobre la seva vocació musical, la inspiració que alimenta la seva obra i el present i futur de la música sacra:
El projecte “Ora et Honora” inclou la possibilitat d’“apadrinar” un salm. Com va néixer aquesta idea?
És una iniciativa molt senzilla. Ora et Honora és un projecte personal sense ànim de lucre, però enregistrar la música amb qualitat professional té un cost important. Per això vaig pensar en la idea d’“apadrinar un salm”, una mica com quan en altres projectes es pot apadrinar una pedra d’una església o un tub d’un orgue. Qui ho desitja pot contribuir a fer possible l’enregistrament d’un salm concret. Quan en tinguem cinc d’apadrinats, podrem fer una nova sessió d’enregistrament i continuar publicant música. Alguns padrins fins i tot han triat el text del salm que volien impulsar. És una manera senzilla de fer possible que aquesta música arribi a tothom.
En aquest projecte hi participa el Cor Cererols. Com és aquesta col·laboració?
El Cor Cererols és un cor extraordinari, format en gran part per antics escolans de Monestir de Montserrat. El dirigeix el mestre Marc Díaz, també format en aquella mateixa tradició musical. En el meu cas hi ha una relació molt especial, perquè molts dels cantaires ja els havia conegut de petits quan jo era director de l’Escolania. Això crea una sintonia molt natural, i el nivell musical és realment alt.
Quan i com va néixer la seva vocació musical?
En el meu cas hi ha una part de tradició familiar. El meu pare ha estat durant molts anys organista a la parròquia de la Bona Nova de Barcelona. Però, més enllà d’això, jo sempre ho he viscut com una vocació profunda. El pas per l’Escolania de Montserrat també va ser molt determinant. Si ho hagués de resumir, diria que per a mi la música és, sobretot, un regal.
Ha arribat a definir aquesta vocació com un “regal diví”. Què vol dir exactament?
Vol dir que jo visc la música així. Per a mi la inspiració existeix, encara que avui dia alguns pensin que és una paraula antiga o massa romàntica. No és una mena de llamp sobtat que cau del cel. Té més a veure amb una pau interior, amb una disposició profunda que jo relaciono amb la fe. El contacte amb Déu, amb la pregària, però també amb la natura, és una font d’inspiració constant.
Després de tota una vida dedicada a la música sacra, com veu avui el seu futur?
Primer de tot, crec que cal entendre bé què és la música litúrgica. És música al servei de la litúrgia, però també hi ha una dimensió espiritual que pot anar més enllà de la celebració estricta. Evidentment, la participació litúrgica ha disminuït i això també afecta la música que s’hi fa. Però al mateix temps hi ha un gran potencial en els concerts de música sacra fets en el seu lloc natural, que és l’església. Quan aquesta música sona en un espai litúrgic, l’experiència és completament diferent.
La seva activitat com a compositor conviu amb la docència. Com es complementen aquestes dues dimensions?
Per a mi és un gran enriquiment. Fa vint-i-cinc anys que soc professor de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya i això és un enriquiment constant. El contacte constant amb joves músics i creadors és molt estimulant. De fet, sovint dic que aprenc tant ensenyant com els alumnes aprenen a classe.
D’on neix la seva inspiració a l’hora de compondre?
M’agrada la paraula inspiració, encara que avui dia alguns compositors la considerin una mica passada de moda i prefereixin parlar només de treball. Evidentment el treball és essencial, però per a mi la inspiració existeix i la visc. No és una mena de llamp o una bola de foc que et cau de cop, sinó més aviat una pau interior profunda. Té molt a veure amb el que abans comentava com un regal diví: el contacte amb Déu, amb la fe, és una font d’inspiració per a mi. I també la natura, perquè en el fons el contacte amb la natura és també una manera d’estar en contacte amb la divinitat.
Hi ha alguna obra seva que consideri especialment inspirada?
Una obra molt important per a mi és el Rèquiem, que vaig compondre fa uns deu anys. El vaig dedicar a la memòria del meu pare, tot i que ell encara és viu, perquè en aquell moment estava molt malalt. Va ser una obra molt significativa per a mi. A més, el primer moviment, Eternam, està a punt d’arribar al milió de reproduccions a Spotify. En un tipus de música com aquesta, això és realment un èxit.
Quins projectes té ara mateix entre mans?
Curiosament, aquest any tinc quatre projectes importants en marxa que encara no puc explicar. No és habitual, però en aquests moments estic treballant en diversos encàrrecs de primer nivell que encara s’han de fer públics.
Hi ha algun salm que resumeixi especialment l’esperit d’“Ora et Honora”?
Sí. El salm 137, que diu: “Us enalteixo, Senyor, amb tot el cor; Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels.” Per a mi aquest vers resumeix molt bé l’esperit del projecte: la música com a pregària i com a lloança.
Recentment també ha publicat un nou treball discogràfic.
Sí, acaba de sortir el disc Tenebrae, inspirat en el Rèquiem, amb els meus responsoris de Setmana Santa. Es van estrenar al Festival Internacional de Música “Castell de Peralada” amb el Cor de la Ràdio Letona, un dels millors cors del món. Ara el disc es publicarà coincidint amb la Setmana Santa.
