Anys episcopat: 1123-1141
La documentació l’esmenta per primera vegada com a bisbe d’Urgell el 2 d’octubre de 1123. Malgrat tot, sembla que la seva actuació en el govern de la diòcesi no començà fins el 1125. Entre els anys 1127-1129 va assistir al concili provincial de Narbona, on es tractà de la restauració de la seu de Tarragona i es constituí una confraria dels benefactors de la seva obra. Féu donacions a favor de l’església i la canònica d’Urgell, mentre prosseguien les obres de la catedral que havia iniciat el seu predecessor, tot rebent també aportacions i donacions dels fidels. S’ocupà de la canònica i de la vida desl capitulars. Va regular alguna de llurs activitats i va establir en quaranta-cinc el nombre de canonges. Reconegué els honors de sant al su predecessor, el bisbe Ot, i n’establí la festa l’any 1133. El mateix any obtingué, mitjançant el pagament de mil doscents sous, la cessió de tots els drets i béns que el comte d’Urgell posseïa a la vall d’Andorra, la qual cosa va respresentar un pas decisiu per a l’establiment de la senyoria episcopal en aquella part del bisbat. Consagrà els esgésies de Santa Cecília de Fígols, al Berguedà (1134) i Sant Sadurní de Coborriu, a la Cerdanya (1137).
Pel que fa a les parròquies de la Ribagorça i del Pallars que havien estat objecte de controvèrsies entre els bisbats d’Urgell i de Roda, l’any 1140 signà una avinença amb el bisbe de Roda, segons la qual reconeixen, en vida d’ells dos, que eren parròquies del bisbat d’Urgell les de les valls de Senet i de Boí, i les d’Areny, Montanyana, Girbeta i Sant Esteve de la Sarga.
Sembla que morí el 18 de març de 1141. Amb motiu de la seva mort, el bisbe Udalgar d’Elna va adreçar una carta de condol al clergat d’Urgell, exhortant-lo a restar unit i a elegir un digne successor.
