L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va assistir el dimarts 4 de juny a l’acte acadèmic en el que el catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo impartia la seva lliçó de jubilació com a professor universitari, que es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). A l’acte hi van assistir de més d’un centenar de persones, entre les quals nombroses personalitats del món cultural, eclesiàstic i polític. L’acte comptà amb la presència del Conseller de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Joaquim Nadal. Van acompanyar l’Arquebisbe, Mn. Josep M Mauri, Vicari General i Mn. Benigne Marquès, Arxiver diocesà d’Urgell.
Hi van estar presents també el Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, que presidí l’acte, la Presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Teresa Cabré, el canonge, Coarxiver diocesà i expresident dels arxius eclesiàstics d’Espanya, Josep M. Martí i Bonet, i la Directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra.
El professor Alturo desgranà en la seva ultima lectio, «Llegit en cartes molt velles», els resultats de la recerca que ha dut a terme recentment en diferents arxius de ciutats de Catalunya, Espanya i França al voltant de la figura d’un personatge de l’alta cultura medieval catalana: el gramàtic Guibert. Aquest vigatà «d’adopció» que va venir de Lieja, l’«Atenes del Nord», per ocupar-se de l’ensenyament de gramàtica llatina a la proto-Catalunya en la primera meitat del segle XI, és, en paraules de l’investigador, «un personatge conegut, però insuficientment estudiat, poc des del punt de vista cultural i gens des del seu vessant d’autèntic escriptor d’una obra de valor literari».
Entre els textos que havien estat assignats al bisbe de Vic i que Alturo atribueix a Guibert hi figuren obres com el Poema fúnebre del comte Ramon Borrell de Barcelona, el Poema dels comtes enterrats a Ripoll, la Carta encíclica anunciant la mort de Bernat de Tallaferro, germà del bisbe Oliba, i la Carta de resposta d’Oliba a les condolences de Gauzlí, arquebisbe de Bourges i abat de Fleury. També seria obra de Guibert la Resposta de la catedral de Vic a l’encíclica anunciadora de la mort d’Oliba per part dels monjos de Ripoll, del qual es desconeixia l’autor.
D’altra banda, Guibert hauria participat en la redacció de les constitucions de Pau i Treva que es van establir contra la violència exercida pels nobles feudals contra els pagesos i que l’Abat Oliba va introduir als bisbats i comtats catalans. Aquest text no havia estat mai atribuït a cap autor. Segons Alturo, Guibert no només va participar en la redacció, sinó que va intervenir en la formulació del seu contingut, en col·laboració amb el bisbe de Vic.
El gramàtic va ser també el responsable principal de l’edició crítica de les obres del poeta romà Virgili feta a Vic amb la col·laboració dels seus fills, principalment de Berill, autor, segons l’investigador de la UAB ja va demostrar amb anterioritat, de la còpia vigatana que es conserva. Guibert hauria viatjat per aquest motiu a Urgell, on hauria consultat l’exemplar de Virgili a la biblioteca del Capítol.
