Claretià, nascut a La Fuliola, el 3 de desembre de 1885 i martiritzat camí de Tàrrega el 15 d’agost de 1936.
Tenia dos germans més claretians, i ell va professar com a germà coadjutor a Vic, el 19 de març de 1902 . Era molt alegre i devot de la Verge Maria. La seva tasca missionera la va exercir a les escoles claretianes de Cervera, la Selva del Camp i Xàtiva: “Va ser un mestre d’escola molt apreciat”, van dir d’ell. Era espiritual, pacient, laboriós i de bon caràcter. En esclatar la persecució va anar a refugiar-se al seu poble natal. A la casa paterna no deixava mai de resar el Rosari, i amb el Rosari a la mà va fer el camí del martiri.
El dia 15 d’agost de 1936, festa de l’Assumpció, a les tres de la matinada, vuit milicians trucaren amb fúria a la porta de casa seva i el feren pujar en un cotxe dient que el portarien al Comitè de Tàrrega. El Gmà. Sebastià pujà al cotxe i començà a desgranar el Rosari: “Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres… ara i en l’hora de la nostra mort”. Un cop van haver baixat tots del cotxe camí de Tàrrega, els milicians lligaren el Germà a la soca d’un arbre i en el negre silenci de la nit ressonaren vuit trets que deixaren el bon Germà sense vida i després van cremar el seu cos.