L’acte inaugural dels nous vitralls i la primera fase de la restauració de la portalada del temple de Santa Maria d’Agramunt ha estat presidit el dissabte 19 de març per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives. Aquest temple és un dels majors referents del romànic català de principis del segle XIII, a l’estil de l’Escola de Lleida, amb un treball escultòric de gran bellesa.
L’acte s’ha dut a terme amb la participació del conseller d’Empresa i Coneixement, Hble. Sr. Jordi Baiget, el president de la Diputació de Lleida, Excm. Sr. Joan Reñé, i l’alcalde d’Agramunt, Il•lm. Sr. Bernat Solé; així com el Rector impulsor de les obres, Mn. Llorenç Utgés, l’actual Rector de la Parròquia, Mn. Josep Uriel Álvarez, el P. Ferran Solé, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura, Sra. Àngels Solé, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ramon Farré, el director SSTT Empresa i Coneixement a Lleida, Octavi Miarnau, i el director SSTT de Cultura a Lleida, Josep Borrell, entre d’altres.
Els treballs de restauració de la portalada han estat realitzats pel Centre de Restauració de Béns Mobles, han durat tres mesos i han permès aturar les degradacions més importants que comprometien la seva conservació. L’actuació ha estat finançada pel Departament de Cultura i la Diputació de Lleida.
Els vitralls (dos de laterals i un a la rosassa) són a la façana principal. El passat mes de desembre el mestre vidrier de Vallbona de les Monges Gerard Balcells va acabar de col•locar el vitrall que faltava a la rosassa del temple. El vitrall de la rosassa té unes 400 peces i mesura 2,6 metres de diàmetre per 94 centímetres. S’ha utilitzat per a aquests nous vitralls la tradicional tècnica de l’emplomat, que es practica des del segle XI. El disseny és obra de l’artista local Serafina Balasch. El projecte de substitució dels vitralls es remunta al 2012, quan el Consell Parroquial, amb Mn. Llorenç Utgés al capdavant, va recaptar 20.000 euros per a l’actuació.
Descripció historicoartística de l’església de Santa Maria d’Agramunt
L’església parroquial de Santa Maria d’Agramunt és un edifici estructurat en planta basilical de tres naus, cobertes per voltes de canó de perfil apuntat i capçades a l’est pels respectius absis semicirculars. La fundació de la parròquia data de mitjan segle XI, però l’edifici actual es va començar a construir durant l’últim quart del segle XII.
A nivell exterior, els elements més significatius de la construcció són les dues portalades romàniques. La portalada occidental, construïda al segle XIII, presideix la façana principal i destaca per la seva rica decoració escultòrica.
El conjunt el presideix un grup escultòric elaborat en alt relleu, que corona l’arc d’entrada. Al centre hi ha una escena de la Mare de Déu amb el nen, flanquejada per les escenes de l’Adoració dels Reis Mags (a l’esquerre) i l’Anunciació (a la dreta). Una placa situada sota la peanya de la Mare de Déu conté una inscripció incisa en llatí, que indica l’any que es va dur a terme l’escultura, el 1283.
La portalada i la rosassa es trobaven afectades per una gran quantitat de brutícia i per diversos processos de degradació del suport petri, amb materials afegits en successives intervencions fetes al llarg del segle passat. Tot plegat resultava perjudicial per a la conservació del conjunt, i alterava en gran mesura la unitat estètica de l’obra.
El procés de conservació-restauració s’ha encaminat a eliminar tots aquells elements que alteraven la lectura de l’arquitectura i dels motius decoratius o bé que resultaven perjudicials per a la conservació de la pedra.
Per a això s’han utilitzat diversos procediments de neteja en funció de les necessitats de cada zona, i s’ha actuat de forma estratigràfica i selectiva, amb l’objectiu d’uniformar el conjunt i de millorar-ne la presència estètica, sense alterar el cromatisme original de la pedra, i amb l’objectiu de conservar al màxim les policromies. També ha calgut eliminar morters de ciment, perjudicials per a la conservació dels materials petris, i dur a terme un tractament biocida per tal d’eliminar el recobriment biogènic de les superfícies.
Es preveu que la propera fase d’intervenció completi els treballs de restauració de les policromies conservades a les primeres arquivoltes i el grup escultòric principal. Aquesta intervenció es durà a terme en base als resultats dels diversos estudis analítics que s’estan fent per tal de determinar els sistemes d’intervenció més adients.
El 2009, es van inaugurar les obres de la restauració del temple romànic, en uns treballs que es van allargar durant quatre anys i que van suposar també una gran inversió.
En aquella ocasió es va actuar a l’interior i a l’exterior, consolidant-se la pedra desgastada, es van solucionar les humitats al terra i columnes, i es va actuar al campanar. I del sarcòfag que hi ha a la façana (es va obrir el 1996) es van recuperar les restes de roba medieval civil més antigues de Catalunya (segle XIV).
El 2013 la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta d’Agramunt va viure la joiosa acollida de la imatge de la Mare de Déu del Castell, desapareguda l’any 1936, i retrobada al fons del Museu Diocesà de Lleida. És una Marededéu sedent, que en ser trobada presentava en molt mal estat de conservació i que va haver de ser restaurada. Va ser localitzada al fons del Museu Diocesà de Lleida per Virginia Costafreda, una historiadora local, veïna d’Agramunt, i va ser a través del Rector de la Parròquia de l’Assumpció, Mn. Llorenç Utgés, que es van iniciar els tràmits el 2010, per demanar una cessió de la talla al Museu.
