L’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives, ha presidit la inauguració de les obres de restauració de l’església de Santa Maria d’Organyà, indret de descoberta del primer text literari en català, les «Homilies d’Organyà» el dia 15 d’agost, Festa de la Mare de Déu.
L’acte ha començat amb la benedicció de les obres i després ha seguit amb la missa de festa major, que ha presidit Mons. Vives, acompanyat del Vicari General, Mn. Josep M. Mauri, del Rector de Santa Maria, Mn. Evarist Vigatà, i del P. Josep Obiols SDB, i del P. Enric Puiggròs s.j., molt vinculats a Cabó i a Organyà per raons familiars.
A la inauguració han assistit les autoritats locals, encapçales per l’Alcalde d’Organyà, Il·lm. Sr. Antoni Fiol, acompanyant dels regidors de l’ajuntament, i d’altres alcaldes de la comarca, la Vicepresidenta primera de la Diputació de Lleida, Rosa M. Perelló, i representants del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. La missa ha estat solemnitzada per la Coral Bordonera, formada per cantaires d’Organyà.
Mons. Vives ha fet referència, en la seva homilia a la Mare de Déu –en la festivitat de l’Assumpció-, i el seu lloc com a guia, com a deixeble de Jesús i després com a mestra de tots: «ella es fa la primera deixeble i rebé la seva lloança, estigué al peu de la creu, ferma forta i esperançada… nosaltres també avui, som deixebles, estem amb ella, a la casa del Senyor». «Els cristians que van construir aquest temple creien el mateix que nosaltres (…) avui tot Catalunya, tot el món celebra la festa en honor seu».
En parlar de l’església de Santa Maria i de les obres de restauració ha posat èmfasi en que «aquesta és una casa nobilíssima i molt estimada a Catalunya. Es una col·legiata que és emblemàtica, i s’ha pogut restaurar amb l’esforç de les autoritats que, des de cada una de les institucions han aportat el que ha estat necessari». Ha apuntat la importància dels textos trobats a la col.legiata per Miret i Sans: «a Organyà podreu tenir coses importants, però la dignitat d’haver tingut les Homilies no us la podrà prendre ningú, fetes en una llengua que ens estimem, i que la fem servir per tot, és viva, i per la qual l’església ha fet una aportació important en la seva regularització.» Ha citat Joan Pau II per posar èmfasi en la importància de la cultura per a un poble, i ha acabat la seva intervenció: «lloarem especialment els poetes perquè la poesia és la que indica tota la plenitud de les paraules».
Rosa M. Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida, ha mostrat la seva satisfacció de participar en un «dia tant important pel nostre país», després d’un «llarg procés de restauració, és una satisfacció per la Diputació, que sempre ha estat al costat del poble i del seu ajuntament, com fa en tantes obres i de tant divers signe en molts municipis». Ha posat en relleu la importància de treballar per tal de preservar el patrimoni i la cultura i la complicitat que s’ha donat entre moltes administracions per arribar a bon port en un moment realment singular per a Catalunya.
L’alcalde, Antoni Fiol, ha tancat els parlaments assenyalant que «A Santa Maria d’Organyà, abans que arquitectura, hi ha una idea. Per aquest motiu, l’evolució del temple, de la seva forma i de la seva construcció, ho suporta tot. El resultat és feliç perquè essencialment és una idea. Una idea abstracta, d’espai interior viu més enllà de les referències, dels estils, de les modes, dels usos, i de les funcions. I sona be. Com una caixa de música, harmònica, proporcionada, admirablement ponderada. Tot això ha estat posat entre aquests volums per generacions i generacions que han anat fent, com ara hem fet nosaltres…». Ha agraït la tasca dels seus antecessors, Antoni Vila i Joan Busquets, dels constructors i industrials que hi han treballat.
Les obres a la col·legiata de Santa Maria d’Organyà culminen un procés d’anys, que va començar amb la consolidació de l’estructura, i la substitució de la teulada del temple, l’any 2002 i ha acabat vivint una profunda renovació del seu interior. Aquest temple parroquial, que és part important de la història i del desenvolupament de la diòcesi, es va iniciar amb l’arranjament de les cobertes i la zona superior de les voltes, que són visitables i que mostren les vicissituds de l’edifici a través dels segles.
El temple mostra de manera rellevant les restes de pintures romàniques del segle XII que es troben situades a l’absis de l’església, i alhora s’ha pogut restablir l’absis per tal de donar context a aquestes restes de pintures en el lloc original per on van ser concebudes.
En la darrera fase de restauració, la cinquena, que s’ha desenvolupat en la passada primavera fins al juliol, s’han fet intervencions en l’absis, per protegir les pintures romàniques que s’hi han trobat, en el creuer, les cúpules i llanternes, la nau central i les naus laterals, i s’han treballs de sanejament de parets, s’ha fet un nou paviment del presbiteri i, a més, s’ha dut a terme una renovació de la il·luminació, s’ha instal·lat calefacció i s’han pintat les parets. El pressupost de l’obra en aquesta darrera fase ha estat de 150.000 euros, que s’han finançat a través de donatius populars a la parròquia, del programa europeu Leader i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La inversió total que s’ha fet des de l’any 2002 ha estat prop d’un milió d’euros, en el finançament dels quals han participat també la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Organyà.
La col·legiata és de gran importància històrica pel bisbat i també per Catalunya, doncs és on es considera que es va escriure un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana, les «Homilies d’Organyà», un fragment de sermonari destinat a la predicació de l’Evangeli que es va escriure entre el final del segle XII i el començament del XIII i descobert a la rectoria d’Organyà el 1904.
