Diumenge 30 de novembre, coincidint amb l’inici de l’Advent i de l’Any de la Vida Consagrada, l’Arquebisbe d’Urgell va presidir el recés per als fidels d’Urgell, on hi foren especialment convidats a participar-hi els consagrats i consagrades de la Diòcesi. Més de 120 persones ompliren el Santuari del Sant Crist de Balaguer per escoltar la predicació que feu Mons. Joan-Enric Vives que subratllà la necessitat de demanar amb insistència «Veniu Senyor Jesús» en aquest Advent perquè el Senyor vingui i ens renovi espiritualment.
L’exposició amb el Santíssim Sagrament creà una llarga estona de silenci i pregària interior acompanyada per uns petits cants meditatius.
El res de les Vespres i la benedicció amb el Santíssim Sagrament clogué el recés on les germanes Clarisses col·laboraren amb els seus cants i ambientaren l’inici del recès amb la representació plàstica de l’acollida del Sant Crist de Balaguer per de la comunitat de clarisses com un signe que ens cal també a nosaltres acollir Crist en la nostra vida.
Mons. Vives lliurà als assistents l’esquema de la seva Introducció al Recés, que us adjuntem:
RECÉS d’ADVENT i INICI de l’ANY de la VIDA CONSAGRADA
Balaguer, 30 de novembre de 2014
Textos: Ap 3,20: «Mira, sóc a la porta i truco, si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva, i menjaré amb ell i ell amb Mi«.
Ap 22,17:»L’Esperit i l’Esposa clamen, Veniu! Els qui escolten que clamin: Veniu!«
La vinguda del Senyor és purificació, judici, llum, perdó, justícia, goig, amor…
«Veniu Senyor Jesús!» (Ap 22,20). Necessitem que vingui Jesús! Veniu Jesús i guariu-nos; veniu, Vós que sou el Salvador, i deslliureu-nos del pecat i del mal; veniu, Vós que sou el Camí, la Veritat i la Vida, i obriu-nos la ruta lluminosa de la vostra amistat, que fa que tot destorb esdevingui un estímul per a créixer i per a unir-nos més a Vós. Convertiu-nos!
«Veniu Senyor» i doneu-nos un cor humil i disposat a rebre-us, com el de la vostra Mare, la Verge Immaculada, sens pecat concebuda, tota vostra, en res del pecat o del que sigui negatiu o contrari a Déu i al seu amor… Necessitem que ens regaleu una mica de la vostra llum, la que il·luminà la vostra Mare, i que Maria, sempre Verge, reflecteix envers els fills, com un far que ens orienta.
«Veniu Senyor» i ompliu-nos de l’Esperit Sant que tot ho renova i encamina. Només l’Esperit ens fa senzills de cor, com els infants, i alhora ens fa forts en les contrarietats. L’Esperit ens ajuda a rebre-ho tot com un do, a rebre-us amb el cor ben obert, sense orgull ni amor propi, sinó agraïdament, perquè tot és gràcia vostra. Renoveu l’Església, amb els instituts religiosos, les comunitats… i ompliu-nos de la vostra benedicció perquè anunciem amb goig la salvació.
«Veniu Senyor» i disposeu-nos a viure la vida amb els ulls ben oberts, per descobrir les necessitats dels qui ens envolten, i les sofrences dels qui pateixen, a prop nostre o lluny de nosaltres, per tal que ho visquem com si ens passés a nosaltres mateixos, amb comunió sincera. Feu-nos compromesos en les perifèries i els llocs de frontera, sense por ni mandra ni acèdia…
«Veniu Senyor» i ensenyeu-nos a posar en pràctica què vol dir estimar amb obres i no només amb paraules, o amb desitjos passatgers, o només sentimentalment… Que en la nostra vida passem dels ideals a les realitzacions, que ens obrim als pobres, als malalts, als qui estan sols, als qui són trepitjats en la seva dignitat, i a tots els qui ens necessiten, i ja des d’ara, portem una vida més solidària, amb un estil de compartir i ajudar en el que puguem.
«Veniu Senyor» i uniu les comunitats i totes les famílies de la terra perquè siguem petits santuaris d’amor i de vida, on cadascú sigui reconegut, acollit i estimat com necessita i com es mereix. Que els infants trobin referents vàlids en la seva educació, els joves trobin feina i estímul per al compromís estable de vida, els matrimonis aprenguin a ser complementaris i els ancians siguin valorats com els savis de la família i els qui aporten la tradició dels nostres orígens culturals i religiosos.
«Veniu Senyor» i feu davallar la Pau al nostre món, tan marcat per la crisi econòmica, per la crisi moral, i per una cultura que margina i descarta les persones, perquè es basa en el màxim guany i en l’egoisme individualista. Vós que sou el Príncep de la Pau, sembreu-la a tots els llocs on campa la violència, la persecució religiosa i la guerra, i reconcilieu-nos perquè esdevinguem realment germans, i fills d’un mateix Pare celestial. Veniu Senyor Jesús!
Recorda el Papa Francesc (Discurs del 27.11.2014): «Cal servir el vi nou en bots nous», «No hem de tenir por de deixar els ‘bots vells’, i renovar els hàbits i estructures… perquè el Regne avanci en el món» I cal tenir presents els criteris a seguir en l’àrdua tasca d’avaluar el vi nou i comprovar la qualitat dels bots, entre els quals cal destacar l’originalitat evangèlica de les opcions, la fidelitat al carisma, la primacia del servei, l’atenció als més petits i fràgils, i el respecte per la dignitat de la persona. Serà l’Esperit Sant el qui ens conduirà tots vers la major fidelitat a Déu, imitant la fidelitat i l’entrega del seu Fill estimat, en qui el Pare es complau. (Carta dels Bisbes de Catalunya en l’Any de la Vida consagrada).
