L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, ha participat a l’ordenació a Sant Pau Extramurs, a Roma, del P. Manel Nin, monjo de Montserrat, com Exarca (bisbe) dels catòlics grecs de ritu bizantí d’Atenes, que s’ha dut a terme el divendres 15 d’abril a la Basílica Papal de Sant Pau Extramurs. El Sant Pare l’havia nomenat el passat mes de febrer.
L’ordenació va ser presidida pel bisbe dimissionari d’Atenes Mons. Dimitrios Salachas i va tenir lloc a l’altar Papal de Sant Pau, sobre el sepulcre de l’Apòstol dels gentils. Van participar-hi el Cardenal Lluís Martínez Sistach i el Cardenal Leonardo Sandri, prefecte de la Congregació per a les Església orientals, així com l’Arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol i un gran grup de bisbes de ritu llatí i de ritu grec bizantí, catòlics, amb l’abat de Montserrat, l’abat general dels Benedictins, i altres abats i monjos, així com l’Ambaixador d’Espanya davant la Santa Seu i el Vicepresident de la Generalitat de Catalunya. I molts fidels, bastants vinguts de El Vendrell, i alumnes i exalumnes del P. Nin a Roma, ja que fins a aquest moment ell era el Rector del Pontifici Col·legi Grec a Roma, lloc de formació sacerdotal dels futurs preveres greco orientals catòlics. La cerimònia llarga, pausada, molt significativa i plena de bellesa litúrgica, durà tres hores i mitja, i al final el nou bisbe agraí emocionat la presència de tants amics i germans bisbes i preveres i la confiança del sant Pare que l’envia a Atenes en uns moments molt significatius de la història europea.
El P. Nin va néixer a El Vendrell, arxidiòcesi de Tarragona, el 20 d’agost de 1956. Va cursar els estudis primaris i secundaris al Vendrell i al col·legi La Salle de Reus. Va ingressar al Monestir de Montserrat el 20 de setembre de 1975. Va fer la professió temporal el 26 d’abril de 1977 i la solemne el 18 d’octubre de 1980.
El 22 de novembre de 1997 va ser ordenat diaca a Roma i el 18 d’abril de 1998 va rebre l’ordenació presbiteral a Montserrat pel llavors arquebisbe de Tarragona Mons. Lluís Martínez Sistach. El 14 de novembre de 1999 va ser beneït com arximandrita (superior d’una comunitat) de la diòcesi d’Akko, Haifa, Natzaret i tot Galilea per l’arquebisbe melquita d’aquesta eparquía, Mons. Boutros Mouallem.
L’Exarcat Apostòlic d’Atenes, a Grècia, és una diòcesi depenent directament de la Santa Seu, de manera que porta el títol d’exarcat apostòlic. Es tracta, per tant, d’una diòcesi no sufragània d’una seu metropolitana, sinó que té el seu origen de comunió eclesial -aquesta podria ser la traducció de la paraula grega «exarcat»- directament de la Seu Romana.
La presència de cristians grecs catòlics de tradició bizantina remunta a finals del segle XIX, sobretot presents a Constantinoble i Calcedònia, sota la dominació otomana. Després de la guerra greco-turca (1919-1922), molts cristians grecs catòlics van emigrar a Atenes.
Fundat l’11 de juny de 1932, l’Exarcat de Atenes té uns 6.000 fidels grecs catòlics de tradició bizantina, escampats per tota Grècia, amb tres parròquies: la Santíssima Trinitat a Atenes, els Sants Pere i Pau a Gianitsa i el Naixement de Crist a l’illa de Syros. Ha tingut quatre bisbes des de la seva fundació: George Calavassy (1932-1957); Hyakinthos Gad (1958-1975); Anárghyros Printesis (1975-2008); Dimitrios Salachas (2008-2016). En els últims decennis, l’Exarcat d’Atenes ha viscut una forta immigració d’ucraïnesos (de tradició bizantina) que celebren cada diumenge la litúrgia a la cripta de la catedral de la Santíssima Trinitat. Actualment, l’Exarcat també té cura de la pastoral de cristians iraquians i sirians (de tradició siríaca, sobretot), refugiats a causa de la guerra al Pròxim Orient.
