L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) va iniciar el curs 2018-2019 el dia 26 de setembre a Barcelona. Van presidir el Gran Canceller i el Vice gran Canceller els arquebisbes de Barcelona i de Tarragona, acompanyats de la resta de Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya, l’Abat de Montserrat, i altres autoritats.
Va iniciar l’Acte el Dr. Miquel Ramón Fuentes, secretari general de l’AUSP que va fer memòria dels actes del curs anterior. “Quantes coses s’han fet aquest any. I desprfés el Rector de l’Ateneu Dr. Armand Puig. “Quan jo vaig entrar al Seminari Conciliar de Barcelona, tots lluitàvem per ser significatius dins el món universitari. Ara ens han reconegut la llicenciatura d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, per entrar dins el cos públic de professors de secundària, en uns estudis no públics, sinó de l’Església”,ha explicat el rector Armand Puig.
Les tres facultats de l’Ateneu
La primera que trobem és la Facultat de Teologia, que celebra el seu cinquantè aniversari i és la mare de les altres dues facultats. Ara fa trenta anys es va crear la Facultat de Filosofia. Per últim trobem la Facultat Antoni Gaudí que té un futur molt brillant amb una característica particular: 50 docents dels 78 que hi treballen, no són eclesiàstics.
Quatre principis per guiar els estudis eclesiàstics
Segons ha explicat el Dr. Armand Puig hi ha quatre principis de l’Església que han denominat les tres àrees en les quals es basa l’Ateneu Sant Pacià. L’Església ha rebut la missió de confessar, celebrar, expressar i viure la fe en Jesucrist mort i ressuscitat. La primera és la confessió de la fecelebració de la fe, la pregària i la lloança que l’Església du a terme com a comunitat de fe i d’amor. L’expressió de la fe, que consisteix en la plasmació sensible; auditiva i visual, de les realitzacions de la naturalesa artística que donen forma a la bellesa com a camí cap a la veritat. Per acabar, l’última àrea és la vida en la feEscletxes en el jo impermeable a Déu. Per què a l’any 1500 de la societat occidental era impossible no creure en Déu mentre que en el 2000 això és, fins i tot, inevitable? Amb aquesta pregunta interpel·lant, el professor de la Facultat de Teologia el Dr. Xavier Morlans va començar la seva lliçó inaugural per a aquest nou curs 2018 / 2019 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Com trobar les escletxes: Part 1. La primera part és el diagnòstic de Charles Taylor que explica la importància dels imaginaris col·lectius o socials com atmosfera d’on neixen les idees clares i distintes. A partir d’aquí Taylor classifica en tres els tipus de secularització; la secularització com a retirada de l’Església, poder que mana de la societat; la secularització com a eliminació de les referències de Déu i per últim la secularització com a desaparició de Déu en l’imaginari social. Per al Dr. Morlans: “la revelació de Déu en Jesucrist i en l’Església suposa un acte de confiança en una cadena de testimonis que anomenem tradició”. Una de les preguntes que cal fer-se és: “realment el jo postmodern és absolutament impermeable, o en realitat té algunes fissures o escletxes respecte a l’alteritat i la transcendència?” Com trobar les escletxes: Part 2. I va destacar quatre escletxes que podrien fer que el nostre jo arribés a aquesta transcendència.
Pràctica de la generació
El punt de partida per trobar aquesta fissura és l’elaborat procés afectiu de la vida humana que porta al sorgiment del subjecte a través de la cura amorosa. Un procés que normalment és l’amor dels pares cap als fills. La cultura moderna ha fet veure l’home com aquell ésser actiu, lliure, independent, racional, autònom; però la descripció afectiva de néixer és ben contrària, es contempla al fill absolutament passiu, incapaç, dependent i totalment en mans de l’altre. Això denota, com diu el Dr. Morlans, que: “no venim de nosaltres mateixos, som constitutivament fills i filles”.
L’excedència dels afectes
L’humà és afectiu
L’ésser és amorós abans que raonable i no pot ser raonable abans que amorós. Els vincles filials estan orientats en la nupcialitat, la inclusió, el compartir. Aquest fet és una porta oberta cap a la transcendència.
La confiança
La fe és la paraula que serveix per descriure aquesta dimensió constitutiva de l’humà. La fe és aquella absència de seguretat. La mare és un clar exemple de la confiança, de la humanitat que provoca aquesta escletxa en el jo per trobar a Déu i que ens apropa cap al saber i la veritat.
Vector dels lligams i vincles
Les pràctiques socials estan basades en forma de lligams i no es poden concebre sense ells. Llibertat desconnectada lligams és el denominador del projecte de la modernitat. Llibertat autoreferencial no és una finalitat sinó una condició necessària per construir bons lligams.
Com trobar les escletxes: Part 3
La tercera i última part de la lliçó del professor Xavier Morlans explica la relació entre la naturalesa i la gràcia o revelació. “El cristianisme és molt més que una doctrina sobre Déu, molt més que una moral a favor del bé. És una proposta, una cristificació lliure i volguda de la persona, del món i de la humanitat”.
Ho ha explicat Morlans que ha donat tres propostes per trobar aquestes escletxes: la primera és la vivència a força de tenir un fill i tenir-ne cura; la segona és la de reconèixer que la persona humana no està en condicions d’abastar ni el principi ni el final de la seva existència; per acabar, establir una relació efectiva i afectiva amb Déu per proposar aquesta lliure trobada amb Jesucrist.
El nou curs
Comença el nou curs amb il·lusió i nous reptes que cal anar assolint durant l’any per anar creixent com a persones i en la fe. Per això, el cardenal Omella ha donat ànims a tots els presents per encarar un nou curs on “no tenir por de trobar el diàleg que és el contrast del moment actual i ens empeny a trobar camins d’esperança que guiïn la nostra societat”.
