El Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Núria va celebrar el dia 1 de setembre els 50 anys de la Coronació canònica de la Mare de Déu. Ho va fer coincidint amb la tradicional festa de Sant Gil, amb una solemne celebració eucarística presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, la processó de la imatge de la Mare de Déu fins a l’ermita de Sant Gil, i la presentació d’un documental i un llibre sobre la Verge “El segrest de Núria”, en referència als fets que van succeir uns dies abans de la coronacióel juliol de fa 50 anys.
A l’ermita de Sant Gil, a la qual van peregrinar fidels i autoritats, encapçalades pel Conseller de Territori i Sostenibilitat, Hble. Sr. Josep Rull, el president de FFCC. Sr. Enric Ticó, l’alcaldessa de Queralbs Il.lma. Sra. Immaculada Constans, i altres autoritats, Mons. Vives va indicar que la Mare de Déu de Núria havia de ser la Mare de Déu de la pau i la concòrdia, tot fent referència al que havien viscut Ripoll, Barcelona, Cambrils en les setmanes anteriors, demanant a la Mare de Déu la pau d’esperit que porta al perdó i al respecte, necessaris per a articular la vida comunitària del futur.
D’aquest mateix perdó va parlar en la seva homilia durant l’acte central del dia, la Missa Solemne al Santuari, ple de gom a gom. A la missa -que fou concelebrada pels Vicaris General de Sant Feliu, Mn. Josep M. Domingo i Episcopal Mn. Pere Milà, pels Rectors del Santuari, Mn. Perera i Mn. Cebrian, el Secretari General Mn. David Codina i d’altres sacerdots que eren a Núria en pelegrinatge- van assistir als primers bancs els pastors, una figura del panorama de la vall íntimament vinculada amb l’abat Sant Gil i la pastura del bestiar a l’estiu a les muntanyes de Núria; les autoritats ja esmentades i també d’altres presents: el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat, el President del Consell Comarcal del Ripollès i el President del Cercle d’Infraestructures, entre d’altres; i fidels.
Mons. Vives va recordar en la seva homilia que podem omplir d’amor fins i tot les creus, a la vida, perquè no hi ha cap creu que sigui insuperable. Va parlar de la imatge de la Mare de Déu, assenyalant que la imatge que va realitzar l’abat Sant Gil, ens la retornà fa 50 anys coronada; “i ho estem celebrant”, “tenim la Mare de Déu amb nosaltres, Maria coronada vol dir que l’Església la valora com a reina, salvadora, esposa i mare del rei, la més antiga i probablement més popular d’aquestes advocacions és la Salve Regina i així la cantem”. Va afegir: “posem-li avui algunes peticions, la més gran, la de la pau. Que sigui per a nosaltres Reina i portadora de la pau. Estem molt colpits, perquè fa només quinze dies que la mort s’estenia pels carrers i les places de Barcelona i Cambrils. Però Barcelona ha de ser ciutat de primavera i d’esperança. Ho demano per a tots: hem d’aprendre a perdonar i ens hem de refer”. Mons. Vives va advocar per una pau activa, vigilant, democràticament realitzada, i va advocar també pels de més a prop, Ripoll. “També hi poso als peus de Maria el país, és innegable, estem convocats a un referèndum que potser es farà o no es farà si atenem al que ens diuen. Els cristians són lliures de prendre la decisió que els sembli més oportuna i justa, i l’Església el que ha de demanar és que Catalunya com a país i nació sigui sempre ben reconeguda, sigui en les circumstàncies que sigui”, i va citar el darrer document dels bisbes de Catalunya sobre aquesta qüestió publicat a finals de la primavera passada.
Mons. Vives va acabar demanant a la Mare pel curs que comença, ajudant el treball eclesial, a la diòcesi, en la preparació del Sínode dels joves. I va pregar per una Església viva, jove, plena d’esperança, portadora de pau, unitat i comunió”.
