El grup de joves del Bisbat d’Urgell que ha participat des del 23 de juliol en el pelegrinatge organitzat pel Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya en la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia va tornar la matinada de dimarts dia 2 d’agost amb l’alegria interior de ser presents en les pregàries convocades pel Sant Pare, d’escoltar les seves paraules d’esperó i d’ànim, i de compartir amb milers i milers de joves de tot el món aquesta experiència.
Van ser per a ells dies de grans emocions i intensitat, a les catequesis i pregàries a la parròquia d’acollida, Sant Joan Baptista de Meljkowice, molt a prop de Bochnia, viscudes amb els joves de les diòcesis catalanes i de la resta d’Espanya, i agraïts per l’acolliment tan generços de families de la zona. També amb moments de gran intensitat espiritual, seguint les paraules engrescadores i les recomanacions del Papa Francesc, el dia de la seva benvinguda al Parc de Blonia, a Cracòvia, participant al Via Crucis o a la pregària de la Vetlla, al Camp de la Misericòrdia, i la missa final del diumenge 31. Van poder, el diumenge, saludar de ben a prop el Sant Pare a la seva arribada al Camp de la Misericòrida, un instant gratificant i de molta alegria.
L’esforç va ser molt present en tot el pelegrinatge, en els accessos al Camp de la Misericòrdia, de 15 quilòmetres… i també en la caminada de 20 quilòmetres amb els 900 joves catalans de totes les diòcesis, des d’Olzstyn fins al Santuari de Jasna Góra, a Cszestochowa, per rendir-se als peus de la Verge Negra i celebrar la missa al Santuari, presidida per l’Arquebisbe de Barcelona i concelebrada per l’Arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Vic i el de Solsona, que van acompanyar els pelegrins en el seu llarg camí.
Van ser molts els moments de pregària, i els nois i noies van viure la gràcia de la confessió, de l’Adoració del Santíssim, van compartir la catequesi impartida als matins i les misses. Els moments per a la reflexió i la pregària pels qui més sofreixen al món, va ser colpidora després de la visita als camps de concentració i extermini d’Auswichtz i Birkenau, i els joves van explicar les seves vivències i reflexions amb els altres grups del pelegrinatge, fent una pregària conjunta, en la qual una de les noies del grup Txt del Bisbat va interpretar la música de la pel.licula «La llista de Schindler».
La vida amb les families acollidores també va ser molt enriquidora i els nois i noies van expressar-los la gratitud per la calidesa dels anfitrions: la gran qualitat humana de les families poloneses que els acolliren va quedar ben palesa, posant al seu abast menjar, cura i atencions, i molt d’interès en mostrar-los la cultura seva i la germanor amb la dels qui els visitaven.
De tornada, pujant a l’autobús enmig d’una forta tempesta que va esclatar en els darrers metres de camí des del camp de la Misericòrdia, es van iniciar les més de 30 hores de viatge en autobús. Aquesta darrera experiència va enfortir les relacions amb els participants de Tarragona, Tortosa i Rubí que, a més d’Urgell, van viure la JMJ al bus 5 dels pelegrins del SU.
La propera edició de la JMJ va ser anunciada pel Sant Pare que serà a Panamà.
El testimoni de Bernat Montoya, un dels joves participants, posa en relleu la seva vivència:
Participar a la JMJ sempre és una experiència gratificant, tant per bo com per dolent.
El fet de sortir del teu país, de casa teva, per passar uns dies a l’estranger, juntament amb milions de joves més que, com tu, s’animen a començar a caminar cap un destí. Obrint les mans cap a les persones que es trobaran en el camí i que hauran de sobreviure també a les dificultats, tant culturals, lingüístiques com d’organització. Però tot això no ens fa enrere, sinó que assumint la dificultat d’organització i de moviment de 800 joves catalans, la complicada llengua polonesa, i l’austeritat i simplicitat que comporta un pelegrinatge d’aquestes característiques, hem seguit fidels i decidits a trobar el que veníem a buscar: l’amor en totes les dimensions possibles.
Veníem a veure el successor de Pere, el Papa Francesc, qui és un clar símbol de l’amor i és qui millor ens pot transmetre la fe que hem de posar en Déu per acostar-nos més a Ell. Vàrem fer més de 24 hores d’autocar per travessar Europa; en arribar, mirar d’entendre la llengua polonesa, fou tot un repte; tant d’entendre com de parlar. Després, caminar 20km a ple sol, tot per veure la Verge Maria al Santuari de Jasna Góra; conèixer tantes persones com opinions, creences, nivells de viure la fe, pensaments politics, maneres de viure la missa…. i fer-ho tot des del respecte i l’aprenentatge. Cercar el camí pels carrers de Bochnia a la recerca del sopar, arribar a les tantes a una parròquia perduda en l’extraradi…. i trobar-se que malgrat les hores intempestives de la nit, una familia ens espera a la parròquia veïna amb els braços oberts i un somriure. També visitar Cracòvia; compartir moments de pregària a l’autocar, a les esglésies parroquials o a les misses en temples i catedrals històriques; entendre’t amb una familia polonesa que et cuida millor que a uns fills amb una comunicació basada en els missatges del Google Translator… Aquestes són algunes de les aventures viscudes. Per a mi, paga la pena assumir riscos i poder viure tot això. L’alegria als carrers de Cracòvia, les lliçons que ens trobem en cada moment, i que com a grup i individualment hem d’assumir…. això ens uneix més. La sensació d’afecte que reps a cada mirada de complicitat amb qualsevol extranger, el vincle amb un desconegut a qui acabes de conèixer o l’acolliment que sentim que ens abraça en l’entrega de cada voluntari, de les families i la gent que trobes pel carrer es fan indescriptibles i irrepetibles. I a més, hem pogut veure al Sant Pare, engrescar-nos amb les seves paraules…..trobar moments on percebre l’amor compromès pel pròxim.
