El dia primer del nou any 2020 va ser celebrat a tota la Diòcesi amb la solemnitat de la Maternitat divina de la Verge Maria i la pregària per la Pau en la Jornada Mundial per la Pau.
L’Arquebisbe d’Urgell va presidir l’Eucaristia de la festivitat a la Residència St. Josep de La Seu d’Urgell, felicitant els avis i residents i la Comunitat de Religioses dels Ancians Desemparats, i des d’allí va enviar una salutació i una benedicció a tota la Diòcesi.
A la seva homilia va destacar tres elements de la festivitat: 1.- L’agraïment a la Santíssima Verge Maria per la seva Maternitat divina, que ens ha donat un germà en Jesús, que salva el món i redimeix la nostra naturalesa, obrint-la a l’esperança de l’eternitat en Déu. També destacà com Maria “ho guardava tot en el seu cor i meditava” com una actitud que ens ajudarà la llarga de l’any que comencem a viure ab el pensament posat en Déu i en els germans. 2.- Un Nou Any ens invita a agrair els dons rebuts en el temps i a demanar perdó per tot el que hem de penedir-nos del 2019, per encarar amb actitud de conversió i alegria per millorar en el nou any 2020. I desitjar-nos “feliç” o “bon” Any ha de significar que volem que sigui viscut en el compliment de la voluntat de Déu i en l’actitud de servei i amor a tothom, transformant les coses perquè segueixin el pla de Déu. 3.- En celebrar-se aquell dia la Jornada Mundial per la Pau, establerta per sant Pau VIè, l’Arquebisbe recordà o glossà el lema del Papa Francesc per a la diada: “La pau és camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”, destacant com ens convenen aquestes actituds al nostre país, a tot Europa i al món sencer, i començant per un mateix i per les nostres famílies. Sembrar actituds de pau, que necessiten diàleg, encontre i ganes d’escoltar-nos, tant políticament com en la vida personal, així com reconciliació per acostar-nos i perdonar-nos de debò. Ho necessitem especialment a Catalunya. I posà en relleu l’actitud de conversió ecològica que el Papa destaca com a element important per a la pau, perquè des de la conversió els països pobres tindran accés a un desenvolupament sostingut i humà, ja que convé prendre el camí d’una ecologia humanista integral.