Entre els assistents hi va haver una amplíssima representació dels estaments polítics andorrà i català. Per part andorrana hi van assistir el Síndic General, Josep Dallerès; el Cap del Govern, Jaume Bartumeu; el Representant personal del Copríncep Francès, Christian Frémont; el President del Consell Superior de la Justícia, Lluís Montanya; l’Ambaixador d’Espanya davant el Principat, Eugeni Bregolat; així com un bon nombre de Consellers generals i representants comunals, a més de personalitats dels àmbits econòmic i social del Principat. En representació del Govern català hi va assistir la Directora General d’Afers Religiosos, Montserrat Coll. També hi eren presents l’Alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla; el President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro; així com representants d’una bona part dels municipis que pertanyen al territori del Bisbat d’Urgell; i el Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, entre d’altres personalitats.
El títol i dignitat d’Arquebisbe “ad personam” (a títol personal) a Mons. Vives li fou concedit pel Sant Pare mitjançat Decret del 19 de març passat. Al Decret, que ha estat llegit a l’inici de la celebració, s’especifica que el títol li ha estat atorgat no solament en reconeixement dels seus mèrits i del zel pastoral a la Diòcesi, sinó també tenint present la singular condició del Bisbat d’Urgell amb vista al rang del seu territori, que inclou el Principat d’Andorra.
El títol i dignitat d’Arquebisbe “ad personam” equipara el rang de Mons. Vives al dels altres Arquebisbes de l’Església Catòlica, que estan al front de les Diòcesis que són Arquebisbats, tant metropolitans com no, és a dir tant si tenen Diòcesis sufragànies com si no. El Bisbat d’Urgell essent sufragani de l’Arquebisbat metropolità de Tarragona.
Mons. Joan-Enric Vives i Sicília ocupa els càrrecs de Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra des del 12 de maig de 2003, i va prestar el seu jurament com a Copríncep i Cap d’Estat del Principat d’Andorra el 10 de juliol de 2003 a la Casa de la Vall d’Andorra la Vella, davant el Parlament Andorrà.
Paraules de Mons. Joan-Enric Vives a la missa d’acció de gràcies per la recepció del títol d’Arquebisbe
Som en el Dia de la Pasqua i res no ha d’anteposar-se a la nostra alegria perquè Crist, el qui ha donat la seva vida a la creu per nosaltres, ha ressuscitat i ens ha regalat el seu mateix Esperit Sant. Visquem, per tant amb profusió aquesta alegria pasqual.
Per això ens omple de goig el fet de trobar-nos en assemblea eclesial, per celebrar la Pasqua junts i donar gràcies a Déu pel do que significa el ministeri apostòlic que els bisbes hem rebut. Som els indignes successors d’aquells apòstols que, com ens deia el Senyor a l’Evangeli que avui hem proclamat, foren enviats per Ell a tot el món, a predicar a tothom la Bona Nova de l’Evangeli (cf. Mc 16,15). I l’hem de predicar amb les paraules i amb els fets; i l’hem de fer creïble amb una conducta santa i coherent amb la fe que professem. Això s’espera del bisbe i dels sacerdots, però també de cada cristià. Demanem que la força de l’Esperit Sant ens sostingui en l’anhel missioner i en la fidelitat a la confessió de la fe pasqual.
Valoro el fet de ser Arquebisbe “a títol personal” com un major compromís envers l’entrega que ja vaig fer, de jovenet, de tota la meva vida en mans de Crist i al servei de l’Església de Déu. És com una renovació de la vocació a servir, i a estar més intensament unit a la persona del Sant Pare, que és el fonament visible de la unitat i de la comunió de tota l’Església Catòlica. Igualment, m’uneix als altres germans Arquebisbes i Bisbes que formem el Col·legi episcopal en l’Església Catòlica. I em fa servidor vostre amb major disponibilitat i humilitat. Caldrà que en endavant estigui encara més disposat a una entrega d’amor pastoral a les persones que el Senyor m’ha confiat, i que els qui ompliu la Catedral representeu.
El meu sincer agraïment a tots els qui feu possible l’exercici de les meves responsabilitats com a col·laboradors necessaris de l’acció eclesial, els sacerdots, religiosos, religioses, i laics, i tantes persones de la Diòcesi i d’Andorra, de Catalunya i Espanya a qui em sento urgit a servir i estimar amb totes les forces.
Ajudeu-me ser un bon creient, portador d’esperança i alegria, i sempre actiu i generós en el servei apostòlic d’estimar tothom, especialment els més necessitats, rentant els peus de tots, des d’una fervorosa i ardent caritat semblant a la del Senyor i el Mestre, Jesucrist. Així l’anunci de l’Evangeli es farà ardent i creïble, i serà donada la glòria que es mereix al Pare del cel.
Gràcies a tots per haver vingut, i que Déu us ompli de benediccions en el seu Fill Jesucrist. Us porto a tots en el meu cor.