Multitud de personas llenaron el pasado 10 de abril al mediodía la Catedral de Santa María de Urgell para participar en la Eucaristía Pascual de acción de gracias con motivo del otorgamiento del título de Arzobispo «ad personam» a Mons . Joan-Enric Vives Sicilia, Obispo de Urgell y Copríncipe de Andorra. La dignidad arzobispal le ha sido otorgada oficialmente en nombre del Santo Padre Benedicto XVI por el Nuncio de Su Santidad en España y Andorra, Mons. Renzo Fratini, quien presidió la celebración eucarística. Concelebraron además de Mons. Vives, el Arzobispo Castrense, Mons. Juan del Río, los Obispos de las Diócesis catalanas, encabezados por el Cardenal Arzobispo de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, y el Arzobispo metropolitano de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; el Abad de Montserrat, y los Vicesecretarios de la Conferencia Episcopal Española.
Palabras de Mons. Joan-Enric Vives en la misa de acción de gracias por la recepción del título de Arzobispo
Som en el Dia de la Pasqua i res no ha d’anteposar-se a la nostra alegria perquè Crist, el qui ha donat la seva vida a la creu per nosaltres, ha ressuscitat i ens ha regalat el seu mateix Esperit Sant. Visquem, per tant amb profusió aquesta alegria pasqual.
Per això ens omple de goig el fet de trobar-nos en assemblea eclesial, per celebrar la Pasqua junts i donar gràcies a Déu pel do que significa el ministeri apostòlic que els bisbes hem rebut. Som els indignes successors d’aquells apòstols que, com ens deia el Senyor a l’Evangeli que avui hem proclamat, foren enviats per Ell a tot el món, a predicar a tothom la Bona Nova de l’Evangeli (cf. Mc 16,15). I l’hem de predicar amb les paraules i amb els fets; i l’hem de fer creïble amb una conducta santa i coherent amb la fe que professem. Això s’espera del bisbe i dels sacerdots, però també de cada cristià. Demanem que la força de l’Esperit Sant ens sostingui en l’anhel missioner i en la fidelitat a la confessió de la fe pasqual.
Valoro el fet de ser Arquebisbe «a títol personal» com un major compromís envers l’entrega que ja vaig fer, de jovenet, de tota la meva vida en mans de Crist i al servei de l’Església de Déu. És com una renovació de la vocació a servir, i a estar més intensament unit a la persona del Sant Pare, que és el fonament visible de la unitat i de la comunió de tota l’Església Catòlica. Igualment, m’uneix als altres germans Arquebisbes i Bisbes que formem el Col·legi episcopal en l’Església Catòlica. I em fa servidor vostre amb major disponibilitat i humilitat. Caldrà que en endavant estigui encara més disposat a una entrega d’amor pastoral a les persones que el Senyor m’ha confiat, i que els qui ompliu la Catedral representeu.
El meu sincer agraïment a tots els qui feu possible l’exercici de les meves responsabilitats com a col·laboradors necessaris de l’acció eclesial, els sacerdots, religiosos, religioses, i laics, i tantes persones de la Diòcesi i d’Andorra, de Catalunya i Espanya a qui em sento urgit a servir i estimar amb totes les forces.
Ajudeu-me ser un bon creient, portador d’esperança i alegria, i sempre actiu i generós en el servei apostòlic d’estimar tothom, especialment els més necessitats, rentant els peus de tots, des d’una fervorosa i ardent caritat semblant a la del Senyor i el Mestre, Jesucrist. Així l’anunci de l’Evangeli es farà ardent i creïble, i serà donada la glòria que es mereix al Pare del cel.
Gràcies a tots per haver vingut, i que Déu us ompli de benediccions en el seu Fill Jesucrist. Us porto a tots en el meu cor.
