Germans:
L’elogi de Sant pau als cristians de Tessalònica és aquest: Per tot arreu parlen e la vostra conversió. Sant Pau no elogia ningú gratuïtament; fet que avala la convicció que a l’interior d’aquelles persones i d’aquella comunitat s’havia obrat un canvi substancial. Abandonats els ídols, s’havien convertit a Déu, per adorar-lo a ell tot sol, Déu veritable; i ara viuen de l’esperança de la resurrecció. Abans esperaven recompenses terrenals, ara esperen la salvació que ve per Jesús.
El primer pas cap a la conversió va ser escoltar i acollir la paraula de Déu en mig de moltes adversitats. Per a ells, i per a nosaltres, el primer pas és sempre el mateix: estar atents a la crida que Déu ens fa per mitjà de la paraula escrita a la Bíblia, per la predica dels qui han estat enviats i per la inspiració personal que obra l’Esperit Sant en els nostres cors. El segon pas és la resposta necessària a la crida que hem rebut de Déu. Qui ha conegut el tot, deixa la part; qui ha rebut el bé i n’ha tastat el sabor, s’allunya del mal; qui ha conegut la veritat, rebutja l’engany; qui ha descobert vitalment Déu, prescindeix de moltes coses o de totes elles.
Aquell que s’ha convertit al Déu viu pot entendre el manament més gran i el primer de tots: Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. En aquell moment Déu passa al davant de qualsevulla altra consideració. Primer de tot, Déu; després tota una escala descendent e valors, segons la relació de cadascuna de les persones i coses amb el primer valor. En aquesta escala descendent hi trobem, després de Déu, el proïsme. És el segon manament, semblant al primer: Estima els altres com a tu mateix.
Pel que fa a l’amor als altres, el llibre de l’Èxode ens ha fet reparar en allò més urgent que cal tenir en compte: la gent desarrelada, marginada i pobra: No maltractis ni oprimeixis els immigrants. (…) No maltractis cap viuda ni cap orfe. (…) Amb el pobres que viuen amb tu no facis com els usurers. És a dir, no t’aprofitis dels pobres indefensos, no els explotis quan els vens quelcom o quan els llogues perquè treballin per tu , no els facis treballar a baix preu, no et proposessis d’enriquir-te a costa d’ells, que el Senyor té els ulls posats en els seus pobres i els defensa en hores de perill.
Avui, dia del DOMUND ens recordem d’uns altres pobres: aquells que no han rebut encara el do de la fe. Cooperar amb es missions vol dir fer el que calgui per compartir amb les persones esmentades el do de la fe i rebre d’elles uns valors perduts entre nosaltres, al temps que experimentem el goig d‘una gràcia més abundant. Ni un got d’aigua que donem en el nom de Jesús no quedarà sense recompensa. Avui fem la informació (cartells, follets explicatius) i, diumenge vinent farem la col·lecta, quin import enviarem als missioners de diferents parts del món perquè ells, que són els avantguardistes, puguin dur a terme llur tasca de promoció humana i de preparació per la implantació de la fe en els cors dels evangelitzats.
