Estimats germans:
Sovint, ens sentim més disposats a practicar ritus o bé a assistir a cerimònies que no pas a un treball interior, per mitjà del silenci i de la pregària personal contemplativa. Cal estar atents per evitar deixar-nos dur per una intenció subconscient encaminada a salvar les aparences, més que no pas a cercar el progrés espiritual.
També passa que baixar a l’interior de nosaltres mateixos pot semblar més laboriós que acomplir unes pràctiques o acomodar-se a unes normes externes. I, no obstant, el veritable encontre amb Déu tan sols pot tenir lloc al fons del nostre cor, quan estem atents i ens obrim amb sinceritat.
Els fariseus i els mestres de la llei de qui parla l’evangeli eren també persones amants dels ritus i complidores escrupuloses del compliment de les normes externes, com ara, rentar-se ritualment les mans abans de menjar, banyar-se en tornar del mercat, passar per aigua vasos i gerros i atuells d’aram; al temps que ometien la cura de les seves intencions i del seu cor.
Jesús els va voler advertir, dient-los: Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes, i els va voler fer entendre que només allò que surt de l’home (…) és a dir, del seu cor, el pot contaminar… O li pot donar la salut, perquè del nostre cor en surt el bé i el mal, segons siguin les nostres intencions.
Quan ens obrim amb sinceritat i humilitat davant Déu, ell mateix conrea el nostre interior i ens enriqueix. Sant Pau ens ha dit: Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del Pare dels estels.
Quan venim a Missa, per exemple, només ens caldria disposar-nos a rebre el Senyor que ve, i es fa present per la paraula i els sagrament. Aquesta paraula i aquest sagrament tenen el poder de salvar-nos pel fet que ens donaran el coneixement, la fortalesa i la constància per a viure d’acord amb els manaments que el Senyor ens dóna. Així podem obeir l’exhortació que hem escoltat del llibre del Deuteronomi: Escolteu els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo i compliu-los. Guardeu-los i poseu-los en pràctica.
Una autèntica vida cristiana es dóna en nosaltres quan, oberts amb sinceritat i humilitat a l’amor de Déu, sempre present en nosaltres, ell ens pot comunicar una participació de la seva santedat. En tota relació entre Déu i nosaltres, allò que ens transforma i ens salva no és mai el que fem, sinó el que rebem.
