Amics i germans, en el Senyor:
¿No és veritat que ens sentim atrets amb tenacitat pels béns materials, motivats pel desig legítim d’una vida digna i confortable o, tal vegada, per la cobdícia del luxe i el plaer? Al mateix temps ¿no posseïm aquells béns amb certa inquietud, atès que no sabem si són segurs o tal vegada suficients per a satisfer totes les nostres aspiracions? ¿No ens queda encara la pregunta sobre si de debò hi ha riqueses temporals que perdurin, que siguin sempre vàlides i no ens abandonin mai? Recordo amb tristesa a un moribund que, prostrat en llit, en l’hospital, va manar severament a la seva filla que no li tragués de la butxaca del pijama les seves vint mil pessetes, perquè era l’última esperança que li quedava.
L’autor de l’Eclesiastès ha constatat en to pessimista la seva decepció pels béns adquirits i sobre la duresa del seu treball, per a guanyar més i més. Es pregunta també: ¿Què en treu l’home de tot l’esforç i de tot el neguit amb que treballa sota el sol? I respon: Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. Tot això per a arribar a una conclusió totalment pessimista: ¡Vanitat de vanitats, tot és vanitat!
No ens alarmem. Existeix una altra visió de l’home i del seu sentit. Ens referim a la de Pau, extreta de la seva trobada amb Jesús ressuscitat. És una visió nova plena de llum i esperança segons la qual, Jesús ha resolt el problema del naufragi de la humanitat en el mal, perquè li ha comunicat una destinació més enllà del present i eterna, una vegada superat l’absurd de la mort amb la seva pròpia resurrecció. Existeixen per tant altres béns definitius que acompanyen a l’home més enllà de la vida present; uns béns que tenen la seva arrel en el mateix cor de l’home, que ningú mai no li podrà arrabassar, ni tan sols la mort; béns que consisteixen en el creixement i maduració de la persona fins la plenitud. Pau, que ha escollit per a si els béns substancials, ens convida a fer el mateix, quan diu: Ja que heu ressuscitat juntament amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu. Aquests béns no són perceptibles més que per la fe, però quan es manifestarà el Crist, que és la nostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. És més, Pau ens adverteix que no ens deixem enganyar pel que ens amarra a la terra, sinó que ens despullem de l’home vell i de la seva manera d’obrar i ens revestim del nou a imatge del nostre Creador.
L’Evangeli ens ha descrit la postura de Jesús davant els béns de la terra: primerament es nega a intervenir en el conflicte dels dos germans, a l’hora de repartir la seva herència, ja que ell no s’interessa en absolut pels béns temporals; després intenta convèncer-los de la vanitat de les riqueses, perquè: encara que hom vagi sobrat, la seva vida no depèn dels seus béns. Aquest savi advertiment queda esplèndidament il·lustrat amb la paràbola del ric estúpid, que posa tota la seva esperança de felicitat en els béns temporals: Però Déu li va dir: Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?
Després d’aquest ensenyament, l’actitud pràctica de l’home intel·ligent serà la de mantenir-se lliure davant la riquesa i la pobresa. Farà tot el possible en la consecució del necessari per a una vida digna i compartirà el que li sobra amb els pobres. En acabar, reservarà la màxima esperança i desig per als béns de dalt, on està el Crist, assegut a la dreta de Déu. L’Eucaristia dominical ens pot ser de gran ajut per a mantenir i millorar aquesta actitud salvadora, font de felicitat.
