Germans:
Tots i sempre voldríem estar en pau amb la nostra consciència i no sentir-nos acusats interiorment per res. Però la pau o la inquietud de consciència té a veure amb el nostre comportament, amb el compliment o no dels manaments i d’aquelles normes de conducta que interiorment tenim com obligatòries. A vegades pensem que algunes de les nostres accions s’escapen al control de la llibertat i que no som capaços d’evitar-les. Davant d’aquest problema ens convé estar mol atents a les lectures d’avui que ens en poden donar la solució.
La primera lectura ha dit: Si tu vols, guardaràs els manaments: ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà.(…) El Senyor (…) no mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar. Amb aquestes paraules queda dit clarament que l’home té llibertat d’opció, si vol, per complir els manaments, i també, que Déu vol que l’home compleixi lliurement els preceptes de vida. Així i tot, la dificultat encara perdura.
Sant Pau, a la carta als cristians de Corint, ens encén una nova llum, una mes gran esperança. Ens avisa de la insuficiència de la saviesa humana i de la incapacitat de l’home, deixat a les seves pròpies forces i sota la influència de les forces dolentes que actuen en aquest món. I ens parla de la necessitat de tenir una fe prou madura perquè ens doni una saviesa que no és del món present. La saviesa que ens farà prou lliures per poder complir els manaments ens serà donada progressivament, a mesura que anirem madurant en la vida de fe. És amb aquesta saviesa que serem amos dels nostres actes i farem amb llibertat el que ens convé fer, evitant, així, allò que ens convé evitar. I encara, aquesta llibertat l’exercirem amb goig i sense massa dificultat, perquè serem moguts per l’obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
En aquest procés, el primer que canvia en nosaltres no són les nostres obres, sinó nosaltres mateixos, el nostre interior. Jesús, com hem vist clarament a l’Evangeli, no ha vingut a suprimir la llei sinó a purificar-la d’interpretacions humanes; i ens proposa la vertadera interpretació de la llei que ens invita a entrar dins nostre, que tot es resol a l’interior del cor humà. Els actes de desobediència als manaments no són altra cosa que manifestacions del malament que està per dintre el cor del transgressor: la còlera condueix a l’homicidi, els desigs incontrolats, al adulteri, la falsedat interior, a la mentida.
Canviar el cor, doncs, per posar-lo en consonància amb el nou ordre instaurat per Jesús a l’Evangeli, ha de ser la nostre preocupació més urgent. El sol camí que tenim per anar aconseguint progressivament el nostre canvi interior, el canvi de cor, és fer un bon us de la nostra llibertat que consisteix, més que no pas en la facultat d’escollir entre el bé i el mal, en l’opció d’estimar Déu i la seva voluntat. Aquell que ha dit sí a Déu acceptant la fe i ha elegit estimar-lo, ha fet la gran opció de la vida i el màxim bon us de la llibertat. Des d’aquí, l’Esperit Sant l’ajudarà a prendre consciència del que hi ha dins el seu cor, fins a fer possible i fàcil complir, en les obres, allò que és voluntat de Déu.
