La festa del Baptisme del Senyor ens fa adonar que el baptisme ocupa un lloc central en la vida del cristià. És el primer sagrament, el fonament de tota la vida espiritual i la porta d’entrada a la comunitat de creients. Més enllà d’un ritu d’iniciació, el baptisme encarna un compromís profund: l’adhesió a Crist i a l’Església Catòlica, i l’inici d’un camí vocacional que travessa tota l’existència.
En el baptisme, rebem la gràcia de Déu que ens fa partícips de la seva vida divina. Com ens recorda l’apòstol St. Pau: “Pel baptisme vam ser sepultats amb Crist en la mort, perquè, així com Crist va ressuscitar, també nosaltres visquem una vida nova” (Rm 6,4). En l’aigua baptismal, morim al pecat i renaixem com a fills de Déu, regenerats per l’Esperit Sant. Aquesta nova identitat, la de fills i filles de Déu, no és una etiqueta superficial, sinó una realitat que configura la nostra existència i li dona un sentit transcendent. Ser batejat significa pertànyer a Crist, estar en comunió amb Ell i amb l’Església. A través d’aquesta adhesió, ens comprometem a seguir Jesús i a viure segons l’Evangeli.
Tota vocació cristiana, sigui en la vida consagrada, el sacerdoci, el matrimoni o qualsevol altra missió, té la seva arrel en el baptisme. És en aquest sagrament on Déu ens crida pel nostre nom i ens dona una missió concreta: ser deixebles i testimonis missioners en el món. La vocació no és, per tant, quelcom separat de la nostra condició baptismal, sinó la seva conseqüència natural. En ser batejats, assumim una missió: ser llum del món i sal de la terra (Mt 5,13-16). Això implica viure la nostra fe amb coherència, testimoniar l’amor de Crist en les nostres realitats quotidianes i contribuir a la construcció del Regne de Déu.
El baptisme no només ens incorpora a Crist, sinó també a la comunitat de creients: l’Església. Ens fa membres del Cos de Crist i, per tant, responsables de la seva mateixa missió evangelitzadora. Cadascú, des de la seva vocació particular, és cridat a ser testimoni de l’amor i la veritat de Déu. Com diu el Papa Francesc, “la vocació neix en la comunitat i és sostinguda per ella”. L’adhesió baptismal no és un acte individualista, sinó una obertura als altres, als germans. Som batejats per servir, per anunciar, i per viure en comunió fraterna, reconeixent que la nostra vida està cridada a ser un do per als altres.
En el ritme de la vida quotidiana, és fàcil oblidar la grandesa del nostre baptisme. Per això, l’Església ens convida a renovar constantment les nostres promeses baptismals. Aquest gest no és un simple record, sinó un redescobriment de la nostra vocació més profunda: viure com a fills de Déu i col·laboradors de la seva missió. En el baptisme hem estat ungits, enviats i capacitats per l’Esperit Sant per donar fruits abundants. Redescobrir aquest do ens permet respondre a la nostra vocació amb generositat i alegria, recordant que tota missió neix de la nostra adhesió a Crist. El baptisme fou l’inici d’una història d’amor i entrega que ens durà a l’eternitat. És el fonament de la nostra vocació cristiana, el moment en què Déu ens crida a seguir-lo i a participar en la seva missió salvadora. Viure la nostra adhesió baptismal significa redescobrir, cada dia, la nostra identitat en Crist i respondre a la seva crida amb un cor disposat i generós.
