Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
En aquest diumenge celebrem la V Jornada Mundial dels Avis i dels Ancians amb el lema Feliç aquell que no ha perdut l’esperança! (cf. Sir 14, 2).
És cert que cada comunitat parroquial, cada associació, cada grup eclesial està cridat a convertir-se en protagonista de la “revolució” de la gratitud i la cura, que s’aconsegueix visitant freqüentment la gent gran. Aquesta jornada té aquest objectiu: apropar-nos als nostres padrins per estimar-los i respectar-los.
Tot sovint, en els nostres pobles veiem com ens ajudem a l’hora de cuidar els nostres padrins i padrines, que han donat tant en la seva vida. Agrair als nostres padrins tota la seva saviesa i experiència de vida, que posen al servei dels més joves. Creem aliances entre els néts i els padrins, entre els joves i la gent gran. Els avis els necessitem a les nostres famílies, on troben l’escalf i la comprensió dels fills i dels néts.
El papa Lleó XIV ens esperona a visitar els nostres ancians per trobar Jesús, fer aquest salt teològic; qui visita un d’aquests més petits, em visita a mi mateix, digué Jesús. Així és, doncs, visitar una persona gran a casa seva sempre és un gest que contribueix a evitar la soledat no desitjada i a fer front a aquesta plaga que envaeix la nostra societat occidental.
En aquest any podem rebre la indulgència jubilar tots aquells que visiten una persona gran que viu sola. Estimar-los, estar a prop d’ells, visitar-los són gestos que tenen un valor alliberador i redemptor, tant per als qui els visiten com per als que són visitats, afirma el papa Francesc. Visitar una persona gran és una manera de conèixer Jesús, que ens allibera de la indiferència i la solitud.
El teixit familiar necessita dels avis i dels joves i, d’aquesta manera, poder conciliar el treball amb l’atenció dels pares grans i dels fills infants o adolescents. Donar aquesta oportunitat a les famílies es tradueix en una inversió vers una cultura de la cura en l’àmbit de la nostra societat.
La Sagrada Escriptura ens presenta homes i dones ancians que tenen un projecte de salvació per al poble: recordem Abram i Sara, Zacaries i Elisabet, Nicodem i el mateix Moisès, que va haver d’alliberar el poble d’Israel als vuitanta anys ben complerts. Tots aquests exemples són testimonis d’esperança. Els padrins, a casa nostra, estan cridats a ser motiu d’esperança i de goig per una vida entregada. Vosaltres, padrins, ens mostreu que hi ha un projecte de Déu en la vostra vida que va més enllà del sentit utilitarista i pragmàtic de les vostres vides.
La fragilitat dels nostres padrins necessita del vigor dels nostres joves, i la manca d’experiència de part dels joves requereix del testimoniatge dels ancians per crear un futur amb saviesa i virtuós.
Amb agraïment, estimats padrins, rebeu una abraçada afectuosa, del Vostre servidor,
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell
