Del 24 al 8 de març els Bisbes d’Espanya estem criats a realitzar la Visita “ad limina Apostolorum“, al llindar dels sepulcres dels Apòstols Pere i Pau. Els Bisbes de Catalunya ho farem dels dies 3 al 8 de març de forma conjunta. Tindrem una trobada de tots amb el Papa el dia 3 de març, més formal, i el dia 7 serem els Bisbes de Catalunya qui tindrem un encontre més personal i dialogat amb el Sant Pare Francesc. És una visita que no només afecta el Bisbe diocesà o els seus col•laboradors més immediats, sinó que cada Bisbe amb la seva Església diocesana, va a l’encontre del Sant Pare per refermar els vincles de la comunió eclesial, de l’amor mutu i la unitat per a la missió.
“Simó, he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe, i tu, quan t’hauràs convertit, confirma la fe dels teus germans” (Lc 22,31-32). La relació entre els Apòstols i el Cap del Col•legi Apostòlic, Sant Pere, i els seus successors, ve fonamentada en Jesús mateix, i és una relació de servei a la fe de l’Església i a la caritat de tot el Cos de Crist. Entre les dimensions essencials del ministeri episcopal hi ha la de fer viva i operant la comunió entre la Diòcesi de la qual cada Bisbe n’és servidor i Pastor amb la Diòcesi de Roma, amb el seu Bisbe, el Papa, centre de la catolicitat i fonament visible de la unitat i de la comunió de tota l’Església. “Aquest Col•legi Apostòlic, en tant que composat de molts, expressa la varietat i universalitat del Poble de Déu; i en tant que agrupat sota un sol Cap, la unitat del ramat de Crist”. (LG 22). És així com es comprèn que entre les coses importants que són reclamades a tot Bisbe diocesà hi hagi l’obligació de tenir un especial contacte amb el Sant Pare, de manera que aquest, com a successor de Sant Pere, pugui dedicar atenció a aquella particular porció del Poble de Déu que és la Diòcesi.
El Codi de Dret Canònic mana que “cada cinc anys el Bisbe diocesà ha de presentar al Romà Pontífex una relació sobre la situació de la seva Diòcesi, segons el model determinat per la Seu Apostòlica i en el temps per ella establert” (c. 399,1), i en els mesos posteriors a la presentació d’aquest informe quinquennal, “que el Bisbe diocesà vagi a Roma per venerar els sepulcres dels Sants Apòstols Pere i Pau, i es presenti al Romà Pontífex. El Bisbe ha de complir personalment aquesta obligació a no ser que es trobi legítimament impedit” (c.400,1-2). Aquests dos deures vénen d’una antiquíssima i venerable tradició teològica, canònica i espiritual. El Papa, successor de Pere, “confirma” la fe del seus germans i s’estableix així una unitat que ve del Senyor, que els ha cridats i els ha enviats com a Apòstols seus, l’un com a cap i l’altre com a membre del Col•legi Apostòlic. Jesús els ho deia en pujar al cel: “Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus… fins a l’extrem de la terra” (Ac 1,8).
És per això que en els propers dies us demano que intensifiqueu la vostra pregària per la persona del Sant Pare Francesc i el seu ministeri d’unitat en la comunió, i també per tots els Bisbes de Catalunya i de la resta d’Espanya, perquè aquesta Visita sigui un moment de gràcia per a les nostres Esglésies diocesanes, que, renovades per l’Esperit Sant, puguin dur a terme la seva missió amb coratge, esperança i alegria.